En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 27 de març de 2014

Reptes

Talment Picasso,
o molt estimat o molt odiat,
estimo i odio el meu ofici,
desitjo i temo la meva vocació.
Com en un somni, i pel somni.

16 comentaris:

  1. Els grans amors són estimats tant com odiats perquè amor i odi són el mateix vistos des de punts de mira oposats, deia Nietzsche que un gran home era qui tenia molts mentre més més gran, enemics. I era Einstein crec, qui deia que no cal fer la guerra per a tenir enemics, només cal dir el que un pensa.
    I jo ho he corroborat que és cert, mira he arribat a un punt a la meua escriptura a la meua vida que el que dic a "A" ho podria dir perfectament a "B" o a (A. B.C.D E. F...), és una gran troballa aquesta, tot i que s'ha d'anar en comptes de no escriure ni parlar amb la ira, o amb el ressentiment o la mala llet, que de vegades ens ix, però cal sublimar-la cap a metes més positives.

    Bé, una abraçada dient-te que jo també estime i odie de vegades l'ofici d'escriptor, perquè me n'és meu.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      m'agrada molt això que deia Eintein! Però és veritat que la sinceritat no és renyida amb la delicadesa, ho deia André Maurois, posats a citar!

      Elimina
    2. Però de vegades i cada vegada més voltes cal posar-se ferm, que no dur, defensant la nostra singularitat, tu com a catalana ho saps i també jo com a estranger a València per parlar la llengua de mon pare, per intentar viure conforme a un mateix. Mira, hi ha moltes maneres de "matar", de "ferir" d'humiliar i normalment en moments de crisi cal que isquen homens i dones que sàpien fer i dir prou, perquè si no els de la intenció dominadora ens agranen, ens escombren, de vegades cal posar-se no dur, sinó al nostre lloc, tant individualment com col·lectiva, però és cert que amb una persona que no t'intente anul·lar com a persona cal ser d'allò més delicat, amb virilitat i amb feminitat, però delicat, el món està molt boig, creu-me, tots tenim un símptoma però hui la violència ens està enamorant i cal contra els violents fermesa, només això fermesa, ja caldria arribar a paradoxes molt més estructurals per a dir ¿com els aturem? Jo escric, només he trobat el sentit de l'humor, la fermesa amb l'escriptura per a aturar els ¿amos? doncs en el fons tots estem en el lloc d'amos alguna vegada i quan ataquem algú ho fem contra nosaltres mateixos, mira hi ha una altra dita de Lacan que deia: Je ne parle pas aux imbéciles, és una màxima, però quan ja són tants que no pots habitar el món que t'envolta, què fas? Jo crec que moriré, el dia en què no puga parlar, per exemple la llengua de mon pare ací a València moriré, no sé fer una altra cosa.
      Però és cert, la delicadesa és molt important amb fermesa, que no vol dir insultar, sinó dir les coses que penses sense ofendre.

      Bé ja no et done més la barra, me'n vaig a escoltar música que he comprat tres discs de vinil per ¡4 €! i és que ara val la pena la globalització de la música, el vinil va llançat de preu!

      Una abraçada i fins demà Helena

      Vicent

      Elimina
    3. Que la violència no ens enamori més, Vicent!
      Jo no tinc aparell per a discs de vinil, quina llàstima.

      Elimina
  2. Amb els anys, a més de l'estima i l'odi del personatge que has posat d'exemple, aniràs acumulant part de la seva genialitat, que ja apunta en els teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      dos anys i una mica més fent poemes, encara deu ser poc. Però m'agrada moltíssim.

      Elimina
  3. M'hi identifico molt amb aquests versos, jo també sóc molt de contraris en moviment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      jo crec que gairebé tothom, poc o molt, és així.

      Elimina
  4. La vida està plena d'ambivalències...

    ResponElimina
  5. Que bo. Desitjo i temo. Ostres, així és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      diuen que quan somniem ho fem de dues maneres, amb el que temem i amb el que desitgem. Com que ser poeta és un somni per a mi, ja s'hi escau!

      Elimina
  6. Escriure és una relació d'amor i odi inclús amb el paper o la pantalla. Molts cop el vers és definitiu, tot i que...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      m'encanta com ho expliques! Però no entenc el "tot i que..."

      Elimina
  7. Precisament per aquesta dualitat, allò que proclamem trontolla per aquesta lluita que ens mou en el camp de les contradiccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      em sembla que ara t'entenc, no podem trobar l'absolut.

      Elimina