En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 de març de 2014

Rellotge aturat


No hi ha res abans ni després d'aquest bes.

No hi ha res abans
ni després d'aquell vers.
El sol no fa ombra
ni endavant ni endarrere.
I ara tradueixes
el teu zenit.

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      no n'hi hauria d'haver mai, de bes abans del vers!

      Elimina
  2. Hi ha versos i besos que aturen el temps per un instant que sembla etern. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Sílvia,
    jo de les dues coses només en conec una, que sí, és immutable.

    ResponElimina
  4. Abans del mot
    Res no existia.
    Després del vers
    Tot el món
    Al nostre abast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També es pot veure així, Carme! La poesia ens obre un món, ens fa rics.

      Elimina
  5. Traduir la pols de l'aire... ¡molt ben trobat! No som res més que la pols que flota il·luminada pel sol.
    El poema del monòlit és a la p. 955 d'"Óssa Major", entre els poemes solts. Una mica simbòlic: plata la llum del sol al mar, fums de la indústria...
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      sempre que faig servir expressions de la lingüística dins d'un poema agrada molt!
      És preciós el poema a Tarragona! Potser el comentaré.

      Elimina
  6. El bes fet vers, un moment sense principi ni final també?

    ResponElimina
  7. Exacte, Rafel. La millor manera de retenir-lo.

    ResponElimina
  8. Hi ha un moment en la vida d'una persona o molts moments en què el sol està en el seu zènit, és quan ixen els fruits més saborosos que mai han eixit d'una mare.
    La Història està al seu zènit, esperem saber-ho pair, el zènit pot ser també si no ho veiem un gran coll d'ampolla, principi o fi.

    Vicent

    ResponElimina
  9. Vicent,
    jo crec que sóc al meu zenit, però no sé si la Història també.

    ResponElimina
  10. Potser fa vacances aquest rellotge... com el d'en Vallverdú...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Les vacanves del rellotge" és un conte d'en Josep Vallvaerdú, de lectura més que recomanada. És realment deliciós. Aquests versos m'hi han fet pensar...

      Elimina
    2. Elisenda,
      en quin llibre és? El vull llegir!

      Elimina
    3. Helena,
      El llibre es va publicar sol, però també el pots trobar en el tercer volum de l'antologia que va publicar La Galera: "El vent de la fantasia". Crec que no et serà difícil trobar-lo. T'agradarà!

      Elimina
  11. Gràcies, Elisenda, el demanaré a la biblioteca.

    ResponElimina