En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de març de 2014

Helena

Els serifs de la lletra
són com l'h del teu nom,
com tot el que va
més enllà de l'aprovat,
com una metàfora,
com la itàlica.
Els serifs són l'alegria
de disposar de temps
per poder escriure.

12 comentaris:

  1. M'agraden MOLT els tres darrers versos: el temps, l'última frontera; la batalla continua per domesticar-lo i poder-ho moldejar al nostre gust, per tal de disposar-ne i invertir-ho en allò que més ens abelleixi a cada instant... per a escriure, en el cas de tots aquells que estem malalts de lletra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Profà del Rebost,
      Josep Pla deia que el temps és molt important per a un artista, ho és tot. A vegades treballar, anar a contracorrent ajuda a rendir més, sempre que la feina no t'ofegui.

      Elimina
  2. També se'n diu "gràcia" del "serif", tal com diuen els últims versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabia, Sílvia! És un ornament útil, ajuda a llegir millor un text de prosa.

      Elimina
  3. Helena, no havia pensat mai en que els serifs fossin importants. Després de llegir els teus versos m'adono que la forma pot amagar continguts. Magistral.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      la forma sempre amaga continguts! Encara que no ho sembli.

      Elimina
  4. T'he llegit aquest matí ino hi havia manera que quedés el comentari...

    Deia que em feia rumiar totes les possibilitats metafòriques dels serifs... Incomptables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Carme, aquest poema podria ser molt més llarg.

      Elimina
  5. L'hac del teu nom ha pogut fer-te decidir-te per aquesta idea com a mi el canvi de nom al català-valencià de xicotet, tot i que vaig fer-ho amb l'aprovació de mon pare, de fet un quelcom simbòlic és tan fort com una cosa tangible, és a dir imaginària o una d'ignota com les reals, en terminologia lacaniana, que és a l'inrevés.
    I llegint els comentaris me n'adone que sóc també de l'opinió que la forma amaga o suca amb el fons, de fet estan totalment imbricats, fins la confusió.

    Una abraçada primaveral que jo he començat el primer dia després de l'aniversari de la mort de mon pare amb un xicotet refredat. Espere que amb una dutxa freda i la calor del foc se'm passe.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      quin canvi de nom vas fer?
      Estic d'acord amb tu, forma i fons són indestriables.
      Et fas una dutxa freda pel refredat???

      Elimina
    2. M'has encuriosit per la lletra serif.
      La lletra H té la seva gràcia muda.

      Elimina
    3. Gemma,
      se'n diu tipografia romana.
      No sé per què prefereixo el meu nom amb h, l'original és sense!

      Elimina