En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 5 de març de 2014

La transformació

La forma serva
el dolor del poeta,
com una ploma
encabeix tot un món,
encara indefinit.

14 comentaris:

  1. Quina màgica transformació, sí, és el poder infinit de les paraules i la poesia.

    ResponElimina
  2. Exacte, la forma serva, guarda i observa el dolor del poeta, allò que ha afaiçonat patint i que a base de sentir pot donar al món, molt bon poema, tu fas xicotets poemes-aforístics que ens fan pensar d'allò molt, condenses en unes línies, de vegades haikus el dolor, el plaer, el desig, l'amor, i deixes que tothom et llegisca i diga la seua. Molt bon poema, gairebé exacte.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      moltes i moltes gràcies pel que dius i per com ho dius!

      Elimina
  3. La forma defineix
    El nostre mapa del món
    La forma serva
    Dolor i contingut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el mapa és una cosa abstracta, que bé pot ser com la forma que amaga la realitat.

      Elimina
  4. El món sempre és indefinit
    fins que el defineix la poesia.

    Fita

    ResponElimina
  5. Millor que sigui indefinit i no prengui forma d'home ni de dona, perquè l'un no dominarà l'altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      et refereixes que la forma domini el contingut o viceversa?

      Elimina
  6. orno a ser jo. No, jo no destrio forma i contingut, en aquest teu vers. Només que el poema domina totes dues coses, hi juga i s'hi adapta, les adopta i les comunica.

    ResponElimina
  7. Olga,
    això és el que Jordi Dorca m'ha ensenyat a fer, ser alhora en el pla del contingut i el de la forma. El que diu que faig tan bé al bloc d'art.

    ResponElimina