En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 8 de març de 2014

Dualitat

Presentació de En la pols de l'aire
de Jordi Dorca L'Hospitalet, 07.03.2014

Tinc un parell de poetes preferits,
dues composicions musicals
que m'arriben a l'ànima,
dues cases,
dos noms, un amb hac i un sense,
un ofici i una vocació.

Però jo sóc única,
i gens virtual.

22 comentaris:

  1. Gens virtual, puc confirmar-ho!!! ;D

    ResponElimina
  2. Un bell poema ... dual i única.

    "Jo tinc dos móns
    tinc dues vides
    tinc dos amors
    si tu ... m'estimes."

    Bona nit Helena :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      tens el teu amor i el de l'altra persona per tu!

      Elimina
  3. El poema dualitats, molt descriptiu, i referent a l'acte que il·lustra la foto on et veus amb el Jordi Dorca, un plaer haver-hi assistit.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      moltes gràcies de nou! Tots els que veu fer l'esforç de venir us veu portar molt bé.

      Elimina
    2. Gràcies, Xavier, moltes gràcies.

      Elimina
  4. M'hagués agradat molt compartir l'acte. Em va ser impossible, ja ho saps.
    Genial el poema, Helena.

    ResponElimina
  5. Sí: desvirtualitzats.
    Moltes gràcies a tots.
    I a tu Helena, molt especialment.

    ResponElimina
  6. Olga,
    deu ser ben dit, i dit simplement!

    ResponElimina
  7. L'hac és una grafia, però l'Hospitalet és un indret. I tots dos van convergir :)

    ResponElimina
  8. Ets única en la teua dualitat, que tu saps portar per un tercer element que les uneix, l'amor, l'amistat, l'art, la poesia, la vida, que tothom intentem d'una o altra manera encaixar, tu ho encaixes amb els teus escrits, única i dual, trina.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      això de la dualitat amb un tercer element que les uneix, és un clàssic en mi. Ho has ben encertat!

      Elimina
  9. Li ho deia també a Roser fa unes hores, estes trobades són boniques... conèixer en persona a "gent virtual"... Gent virtual que es transforma, de cop i volta, en gent molt real amb qui per fi et pots donar un bon abraç. I retrobar-te amb gent que fa temps que no veus... :)

    Enhorabona pel bon ambient que es respirava en la presentació :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      molt bon ambient, es respirava, t'ho puc assegurar! És exactament com ho dius, retrobar-te amb gent que fa temps que no veus, amb aquesta excusa! Hi ha poques experiències a la vida que m'omplin tant.

      Elimina
  10. Una gran experiència, a la dualitat temps-espai un únic resultat ben real.
    A l'aire s'envolava pols de poemes condensats i sentiments gens virtuals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt com ho expliques, Rafel! I que et semblessin poemes condensats i sentiments gens virtuals.

      Elimina