 |
| Presentació de En la pols de l'aire de Jordi Dorca L'Hospitalet, 07.03.2014 |
Tinc un parell de poetes preferits,
dues composicions musicals
que m'arriben a l'ànima,
dues cases,
dos noms, un amb hac i un sense,
un ofici i una vocació.
Però jo sóc única,
i gens virtual.
Gens virtual, puc confirmar-ho!!! ;D
ResponEliminaCarme,
Eliminatampoc estimo de manera virtual!
Gràcies, Carme, moltes gràcies.
EliminaUn bell poema ... dual i única.
ResponElimina"Jo tinc dos móns
tinc dues vides
tinc dos amors
si tu ... m'estimes."
Bona nit Helena :)
Pere,
Eliminatens el teu amor i el de l'altra persona per tu!
El poema dualitats, molt descriptiu, i referent a l'acte que il·lustra la foto on et veus amb el Jordi Dorca, un plaer haver-hi assistit.
ResponEliminaFita
Xavier,
Eliminamoltes gràcies de nou! Tots els que veu fer l'esforç de venir us veu portar molt bé.
Gràcies, Xavier, moltes gràcies.
EliminaM'hagués agradat molt compartir l'acte. Em va ser impossible, ja ho saps.
ResponEliminaGenial el poema, Helena.
Glòria,
Eliminagràciès!!!
I a tu com et va anar?
Sí: desvirtualitzats.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots.
I a tu Helena, molt especialment.
És un plaer, Jordi.
EliminaMolt ben dit, Helena.
ResponEliminaOlga,
ResponEliminadeu ser ben dit, i dit simplement!
L'hac és una grafia, però l'Hospitalet és un indret. I tots dos van convergir :)
ResponEliminaMolt ben trobat, cantireta!
EliminaEts única en la teua dualitat, que tu saps portar per un tercer element que les uneix, l'amor, l'amistat, l'art, la poesia, la vida, que tothom intentem d'una o altra manera encaixar, tu ho encaixes amb els teus escrits, única i dual, trina.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminaaixò de la dualitat amb un tercer element que les uneix, és un clàssic en mi. Ho has ben encertat!
Li ho deia també a Roser fa unes hores, estes trobades són boniques... conèixer en persona a "gent virtual"... Gent virtual que es transforma, de cop i volta, en gent molt real amb qui per fi et pots donar un bon abraç. I retrobar-te amb gent que fa temps que no veus... :)
ResponEliminaEnhorabona pel bon ambient que es respirava en la presentació :)
Ximo,
Eliminamolt bon ambient, es respirava, t'ho puc assegurar! És exactament com ho dius, retrobar-te amb gent que fa temps que no veus, amb aquesta excusa! Hi ha poques experiències a la vida que m'omplin tant.
Una gran experiència, a la dualitat temps-espai un únic resultat ben real.
ResponEliminaA l'aire s'envolava pols de poemes condensats i sentiments gens virtuals.
M'agrada molt com ho expliques, Rafel! I que et semblessin poemes condensats i sentiments gens virtuals.
Elimina