Hi ha un tercer element que no has citat, has citat el fet d'escriure del que mai no podràs desfer-te'n, forma part del teu nus, has citat també la teua faena, la banda del nus menys agradable, tot i que complementària i et manca l'amor o l'amistat, de pares, fills, amics, iaios, germans, eixa és la tercera i la quarta la voluntat, el saber que s'ha de lluitar per allò que tot i "ser tu mateixa" et fa mal des de fora, digues-li retallades, acomiadaments, crisi, pèrdua de drets socials, etc. Però que mai un cap del nus arribe a anular els altres tres perquè funcionen per separat però alhora junts i si un cau cauen els tres o quatre.
A mi també em sonava, però no l'he sabut trobar, el poema, com ho has fet??? Em sembla que no hi deia el mateix, però. Tinc poca memòria, l'he gastada tota en les oposicions.
Tens raó en el fet de viure en contrast aquestes dues idees. Però en el meu cas, malauradament, l'una no ajuda pas a l'altra, sinó que es barallen contínuament i, al final, sembla que només n'ha de quedar una dempeus.
Tot i que de tant en tant una agafa avantatge sobre l'altra, sempre es recupera i acaben empatant.
Al final, o hi haurà una pròrroga que definirà un guanyador, o pararé boig. Em sembla que m'atrau més la segona opció.
El Profà, ja ho deia Kafka, "la meva feina no només no em pot ajudar gens, sinó que fins i tot pot destrossar-me per complet". A mi m'ajuda , a ser proactiva i creativa, a entendre d'ordinadors, a trobar anticànons, obres d'art i d'altres llibres, i a tenir una rutina per trencar. Treballo en una biblioteca.
Penso que la part de la vocació mai guanyarà l'ofici, perquè ningú dona ni un cèntim pel que jo faig.
Potser a Kafka l'hagués destrossat més fer de la vocació l'ofici, qui sap. No seria l'únic cas. El valor del que en dius vocació te'l reconeixem un grapat de seguidors, fidels pel que veig. Alguns professionals no tenen gaire valor, encara que cobrin, i alguns bastant. És fantàstic ue mantinguis en equilibri les dues facetes, i que es retroalimentin.
Eduard, l'altre dia vaig sentir el Jordi Llovet que deia que el millor que pot fer un escriptor és escriure i guardar-ho al calaix. Que la fama és molt dolenta. Però ell és relativament famós!
Hi ha un tercer element que no has citat, has citat el fet d'escriure del que mai no podràs desfer-te'n, forma part del teu nus, has citat també la teua faena, la banda del nus menys agradable, tot i que complementària i et manca l'amor o l'amistat, de pares, fills, amics, iaios, germans, eixa és la tercera i la quarta la voluntat, el saber que s'ha de lluitar per allò que tot i "ser tu mateixa" et fa mal des de fora, digues-li retallades, acomiadaments, crisi, pèrdua de drets socials, etc. Però que mai un cap del nus arribe a anular els altres tres perquè funcionen per separat però alhora junts i si un cau cauen els tres o quatre.
ResponEliminaUn petó d'amic que t'aprecia
Vicent
M'agrada molt això que dius, Vicent, jo només em quedava amb els dos primers!
EliminaLa clau és connectar per aconseguir l'harmonia, molt bo. Que tinguis un diumenge ple de bones connexions!
ResponEliminaSílvia, el mar i la muntanya són tant en contrast com s'assemblen, i els rius els connecten. M'agrada d'auto-interpretar-me, si m'ho permeteu!
EliminaAra he vist que tens un altre poema amb aquest títol-cita i que et vaig dir exactament el mateix. Em sonava i l'he anat a buscar!
ResponEliminaA mi també em sonava, però no l'he sabut trobar, el poema, com ho has fet???
EliminaEm sembla que no hi deia el mateix, però. Tinc poca memòria, l'he gastada tota en les oposicions.
Ja l'he trobat! És una cita de Forster que m'encanta, no és estrany que la repeteixi! Faig dues versions de la mateixa idea.
EliminaPerdona, arribo tard! Sí, allà parles més en concret sobre les eines literàries però en el fons és la mateixa idea.
Eliminala vida és un trencaclosques on cada peça s'acobla a la seua contraria.
ResponEliminaQuina imatge més bona, Joana!
EliminaTens raó en el fet de viure en contrast aquestes dues idees. Però en el meu cas, malauradament, l'una no ajuda pas a l'altra, sinó que es barallen contínuament i, al final, sembla que només n'ha de quedar una dempeus.
ResponEliminaTot i que de tant en tant una agafa avantatge sobre l'altra, sempre es recupera i acaben empatant.
Al final, o hi haurà una pròrroga que definirà un guanyador, o pararé boig. Em sembla que m'atrau més la segona opció.
El Profà,
ResponEliminaja ho deia Kafka, "la meva feina no només no em pot ajudar gens, sinó que fins i tot pot destrossar-me per complet". A mi m'ajuda , a ser proactiva i creativa, a entendre d'ordinadors, a trobar anticànons, obres d'art i d'altres llibres, i a tenir una rutina per trencar. Treballo en una biblioteca.
Penso que la part de la vocació mai guanyarà l'ofici, perquè ningú dona ni un cèntim pel que jo faig.
Potser a Kafka l'hagués destrossat més fer de la vocació l'ofici, qui sap. No seria l'únic cas.
ResponEliminaEl valor del que en dius vocació te'l reconeixem un grapat de seguidors, fidels pel que veig.
Alguns professionals no tenen gaire valor, encara que cobrin, i alguns bastant.
És fantàstic ue mantinguis en equilibri les dues facetes, i que es retroalimentin.
Eduard,
Eliminal'altre dia vaig sentir el Jordi Llovet que deia que el millor que pot fer un escriptor és escriure i guardar-ho al calaix. Que la fama és molt dolenta. Però ell és relativament famós!