En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 12 de febrer de 2013

Mímesi

Com un gall d'indi,
mostrem els ornaments
perquè ens estimin.

34 comentaris:

  1. Ja pots ben bé dir que ets una dona, simbòlica i a l'ús, és l'amor de les dones que es fa en un "ell m'estima, jo l'estime" mentre que el dels homes no busquem tant l'agradar, és més en el no sentir que volem agradar rau l'amor del baró, després està l'amor frontissa del que bebem uns i altres, el fetitx, que rau en la bellesa més d'un mateix en el cas de les dones, i més, tot i que hi ha una gran barretja, més en l'altre, cas del baró.

    Però en el fons tots podem estar en un i altre dels tres tipus d'amor en qualsevol moment del dia i de l'hora, minut i fins i tot instant.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      diuen que no és veritat que les dones siguin el sexe bell, només cal mirar els galls d'indis!

      Elimina
    2. Allò bell pot ser mirat per una dona o per un home, de tant en tant tenim ambdós la sensació que aquest o l'altre home o dona és bell, que la bellesa és sempre relativa i com tot parteix de qui mira, aquest és l'amor fetitx, tots som de bells i hi haurà homes o dones que vegen en la normopatia d'un camioner el més bell, o en la fragilitat d'una dona histèrica la bellesa més sublim, però hi ha de tot en tot tipus de persones.

      Ara, l'amor femení pur, i tots sabem que allò pur no és real, tot es barretja, és l'erotomaníac, ell m'estima, naix en mi l'amor, mentre que el del baró és jo estime, jo sóc fort, valent, "mascle".

      Vicent

      Elimina
    3. Vicent,
      sempre poses el dit a la llaga. La meva manera d'estimar és molt la de l'amor cortesà, la de l'erotomania que dius tu.

      Elimina
    4. Efectivament l'amor cortesà, i quan en les dones arriba a la consecució ve el gaudi, doncs el desig ja hi era.

      Elimina
  2. Bon símil, llàstima que de vegades no sabem trobar els ornaments per ensenyar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ornaments sovint s'han de buscar en l'inconscient, en la creativitat, Sílvia! No podem estar sense fer res i esperar que s'enamorin de nosaltres, he llegit alguna vegada.

      Elimina
    2. Efectivament, allò femení, la libido d'allò femení és també masculina i tot i que espere el que allò masculí "entre" cal com Penèlope fer "paranys", "enganys" i "reclams" per atraure amb l'amor allò masculí, no ho dubtes, és la manera en que allò actiu s'expressa en allò femení, i a voltes l'"entrar" directament, tampoc no ho rebutges.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
    3. Vicent,
      diuen que la dona teixeix la tela d'aranya on cau l'home.

      Elimina
    4. No hi crec, et pots passar la vida teixint o ensenyant els ornaments i que la tela quedi buida. Ho sento, avui estic una mica negativa.

      Elimina
    5. Tots hi creiem, encara que sigui inconscientment, Sílvia. Si no ens deixaríem morir i ja està. Aquestes coses passen, quan menys t'ho esperes.

      Elimina
    6. Jo crec que l'important no és el "Resultat" de l'home guanyat o perdut, sinó l'amor que queda enmig i que sempre és arreplegat per tot, pel tot.

      Una abraçada a les dues

      Vicent

      Elimina
    7. Tot i que la posició en el tipus d'amor no té res a veure amb l'orientació sexual, hi ha homes en el costat femení i dones en el costat masculí a l'igual que al lloc masc. o fem. dits i hèteros com homo.

      Vicent

      Elimina
  3. Després ens queixarem que estimin els ornaments i no a nosaltres sencers tal com som... (i això val pels ornaments físics, però quan dic això entenc qualsevol tipus d'ornament inclosos els creatius) :) m'has fet pensar que a vegades ens parem les pròpies trampes.

    ResponElimina
  4. Les trampes les parem als altres! Ens estimen per les coses que fem bé, això no és dolent. Els ornaments a l'estructura, l'estructura als ornaments, diuen que és la frase que condensa la manera de fer de Gaudí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la frase de Gaudi... i és absolutament aplicable...

      Ara ja sé perquè hi ha ornaments que no m'agraden, són superflus, en canvi altres sí, formen part de l'essència.

      Gràcies!

      Elimina
    2. Carme,
      a mi també m'agrada molt aquesta frase. Condensa el que hauria de ser sempre l'art.

      Elimina
  5. Tot i la bellesa de l'haikú, no sé si estic d'acord amb el contingut: jo sempre he sentit a dir que quan un home s'arregla, és per agradar alguna noia. Però que quan ho fan les dones, és per donar enveja a les seves congèneres. Així doncs, independentment del més que possible intercanvi de sexes en l'ordre de la frase, ho fem no només per a que ens estimin, cosa molt comprensible. També ho fem per generar altres sentiments no tan nobles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El profà,
      jo no em volia referir que algú t'estimi exclusivament, només que en general amb els ornaments ens fem estimar. Tot i que a vegades, "la menys coqueta esdevé la més coqueta", deia Maurois.

      Elimina
  6. Estufats com un paó, cobrim la nimietat d'un cos esquifit amb plomes brillants. Però el paó no pot fer una altra cosa, és el seu ésser. Als humans, l'atracció de les gales externes s'acaba dissipant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      l'exterior també és senyal de l'interior, com la superfície del mar.

      Elimina
  7. Trobo el haiku molt encertat i profund, Helena. Hi ha poetes que escriuen perquè els estimin, sí, i per convidar els receptors a veure-hi una mica més enllà de la simple aparença superficial. És clar que això només pot funcionar si el poema i el poeta parlen el mateix llenguatge...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar,
      moltes gràcies. El poema i el poeta en teoria sempre parlen el mateix llenguatge, si el poeta és bo.

      Elimina
  8. Excepte els que ens volen anorrear, que només saben ensenyar els ganivets a la rialla...

    Un petó, xiqueta!

    ResponElimina
  9. M'has recordat una frase que vaig llegir no sé on, "Som pitjors del que fem veure que som i millors del que creiem que som", crec que la cosa va una mica per aquí, ens ornamentem una mica perquè creiem que a pèl no tenim gràcia... potser és al revés...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      jo durant molt de temps vaig vestir "peix bullit", fins que me'n vaig cansar, diu molt de la teva autoestima que t'arreglis mínimament.

      Elimina
  10. Per a això s'ha creat la moda, estimada poeta... i aquest any la tendència és el rosa ingenu, diuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dic mai "d'aquest color no vestiré", però el rosa no és dels meus preferits, Olga.

      Elimina
  11. Pensant en l'ornament, poden perdre el sentiment.

    ResponElimina
  12. Sí, s'ha d'anar amb compte de no ser massa superficial, Rafel.

    ResponElimina