En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 22 de febrer de 2013

Constància

La saviesa
va amb l'erudició.
El cim, la imatge.

14 comentaris:

  1. Petites passes
    ens acosten al cim.
    Claror i paisatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense el paisatge
      no faríem el cim.
      Cal aturar-se.

      Elimina
  2. La saviesa té cim? ... millor que sigui un estat d'infinits.

    Bon dia, bonica Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La saviesa té molts cims, Gemma, un per cada imatge, per cada metàfora. I són infinits!

      Elimina
    2. Una serralada d'imatges! A mi m'agrada pujar muntanyes i fer el cim però requereix molt d'esforç i constància. Bon dia fredorós :)

      Elimina
    3. Molt ben trobat això de la serralada d'imatges, Sílvia.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Quin comentari més encertat, Olga. L'abstracció pot ser figurativa i viceversa.

      Elimina
  4. Tot, tot és llenguatge, la imatge, la saviesa, la pedra, la vida, la mort, tot, i parla en nosaltres, en forma d'erudició, de tendresa, de crueltat, de imatge o de vida.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina frase més condensada, Vicent! I que sàvia.

      Elimina
  5. A la saviesa se li queda curta el cim. Li queda encara tot el cel, i el cel es saber i voler-ho compartir.
    Tu vas mes enlla del cim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      m'encanta això que dius! Tu sí que vas més enllà del cim.

      Elimina