En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 6 de juny del 2012

Passen les veles.
El que queda del dia
en l'horitzó.

9 comentaris:

  1. És una imatge molt bella del dia que es fa a la vela.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: les veles al mar serien com els núvols en el cel.

      Gràcies!

      Elimina
    2. Ja he entès el "es fa a la vela"! Molt bo.

      Elimina
  2. Jo el que sempre he desitjat, Helena, és veure una posta de Sol al mar, i com que ací no hi ha costa orientada cap a l'oest no l'he pogut veure mai, ara sí, veure'l amb unes veles des d'un vaixell xicotet i al mar seria tota una passada. Per a una fotografia, que les hi ha pertot arreu, el que passa és que viure'l en directe deu ser molt més melangiós i bonic.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: en fotografia és una mica massa "poètic", en directe ha de ser captivador!

      Elimina
  3. Crec que fa poc li comentava a una blogaire amiga, i poc abans a diversos blocs també, la màgia del moment suspès que suscita el capvespre. Té aquella il·lusió d'eternitat que, sobretot en determinats passatges de la infantesa, fa viure autèntiques epifanies d'un món transcendent més enllà del temps.
    El que queda del dia és també una bella pel·lícula, així més o menys e sva tradui The remains of the day, basada en la novel·la de Kazuo Ishiguro.

    ResponElimina
  4. Eduard: em referia a aquesta pel·lícula, precisament, no me n'amago.

    ResponElimina
  5. Passen les veles assaborint i allargant sense pressa les hores del capvespre.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...