Jo el que sempre he desitjat, Helena, és veure una posta de Sol al mar, i com que ací no hi ha costa orientada cap a l'oest no l'he pogut veure mai, ara sí, veure'l amb unes veles des d'un vaixell xicotet i al mar seria tota una passada. Per a una fotografia, que les hi ha pertot arreu, el que passa és que viure'l en directe deu ser molt més melangiós i bonic.
Crec que fa poc li comentava a una blogaire amiga, i poc abans a diversos blocs també, la màgia del moment suspès que suscita el capvespre. Té aquella il·lusió d'eternitat que, sobretot en determinats passatges de la infantesa, fa viure autèntiques epifanies d'un món transcendent més enllà del temps. El que queda del dia és també una bella pel·lícula, així més o menys e sva tradui The remains of the day, basada en la novel·la de Kazuo Ishiguro.
És una imatge molt bella del dia que es fa a la vela.
ResponEliminaSílvia: les veles al mar serien com els núvols en el cel.
EliminaGràcies!
Ja he entès el "es fa a la vela"! Molt bo.
EliminaJo el que sempre he desitjat, Helena, és veure una posta de Sol al mar, i com que ací no hi ha costa orientada cap a l'oest no l'he pogut veure mai, ara sí, veure'l amb unes veles des d'un vaixell xicotet i al mar seria tota una passada. Per a una fotografia, que les hi ha pertot arreu, el que passa és que viure'l en directe deu ser molt més melangiós i bonic.
ResponEliminaVicent
Vicent: en fotografia és una mica massa "poètic", en directe ha de ser captivador!
EliminaCrec que fa poc li comentava a una blogaire amiga, i poc abans a diversos blocs també, la màgia del moment suspès que suscita el capvespre. Té aquella il·lusió d'eternitat que, sobretot en determinats passatges de la infantesa, fa viure autèntiques epifanies d'un món transcendent més enllà del temps.
ResponEliminaEl que queda del dia és també una bella pel·lícula, així més o menys e sva tradui The remains of the day, basada en la novel·la de Kazuo Ishiguro.
Eduard: em referia a aquesta pel·lícula, precisament, no me n'amago.
ResponEliminaPassen les veles assaborint i allargant sense pressa les hores del capvespre.
ResponEliminaQue maco, Rafel. Passa la vida, en definitiva.
Elimina