L'experiència de la mort és desconeguda, entra en el que Lacan anomena allò real (lacanià), entra en allò que a la fase de l'espill, com ja et vaig dir no ha estat imprés al nostre llenguatge, i per tant totalment desconegut per tothom, la por entra en aquesta faceta, la de la mort, quan una persona arriba a comprendre o a entendre, que no a saber, que ha de morir, quan arriba a creure's mortal definitivament és quan la por per coses normals, o dins del que cap normals valga la paraulota, comença a perdre la por, la por és o una aproximació d'un perill de mort o un simple entrar en el camp d'allò real. Recorda que per a Lacan hi ha tres facetes: allò simbòlic, allò imaginari i allò real i dins d'allò real la lluita pels nostres interessos, que per això fa tanta por. Perdre la por és impossible, però saber-se guanyar la mort és possible, saber que hem de morir ens lleva del damunt moltes pors que creiem que mai no se'ns anirien.
A més cal que li donem una floreta a la por, només des de la por es poden fer grans coses, només quan estem al discurs histèric, el de l'oprimit, el de l'esclau és quan païm el món i el comprenem, i et recordaré que tots estem a tots els discursos en qualsevol moment del dia, hi ha moments en els que per estar al de l'amo no tenim por a res, però hi ha vegades que:
És tota una experiència viure amb por... no? ...això vol dir ser esclau. ...jo he vist coses que vosaltres no creurieu, atacar naves en flames més enllà d'Orion i veure brillar rajos C en la foscor sobre la porta de Tanhausër. Tots eixos moments es perdran com llàgrimes sota la pluja. És hora de morir.
Són les paraules de Batty abans de morir, el replicant de la pel·lícula Blade Runner.
Vicent quan vaig veure Blade Runner em vaig quedar flipat una setmana per a mi fou aquesta fraseÉs tota una experiència viure amb por... no? ...això vol dir ser esclau. ...jo he vist coses que vosaltres no creurieu, atacar naves en flames més enllà d'Orion i veure brillar rajos C en la foscor sobre la porta de Tanhausër. Tots eixos moments es perdran com llàgrimes sota la pluja. És hora de morir. , la que em va xocar i em va deixar Tocado y fundido... es tant absolutament reveladora...
Per a mi és la lletra d'una de les cançons del Llach, "el pobre és ric quan diu adéu", entre moltes d'altres coses, una manera de donar la darrera lliçò el discurs de l'esclau, és a dir, l'histèric al de l'ammo, al del déu o al del fabricant i eix d'aquestes mig persones. Un comiat elegant i fent-los veure que els esclaus també patim! i podem sentir coses que els amos ni somnien, i a més a l'hora de la mort poder articular-les amb paraules.
Un poema meravellós.
Gràcies Miquel Àngel per haver llegit el meu comentari.
l'amor , la por , la mort i la sort ve'te'n-ací l'entrellat de tot plegat . Domina la mort i per tant la por . l'amor i la sort son ocasionals ... la felicitat es inhprensible dura massa poc .Perdre la por a la mort , es el secret de viure vivint.
Jo si , No tinc por a la mort perque ja l'he mort la meva mort i ja se que passa i no em fa cap por ans al contrari em moro de curiositat per saber.ne més .. (Ara es temps de morir que la vida comença) recordes el vals?
Màrius Torres . Febrer. la mort no es més que aclucar l'ull Elena , el que ve despres ,indubtablement per a mi ,es una descoberta impensable... La por ens fa no saber integrar la mort com a part ineludible de la vida que prossegueix , segons totes les tradicions esotèriques del mon , Només en els ultims 50 anys "el metode científic" ha gosat posar en dubte aquesta realitat pànica . Però avui en dia El metode científic ja és més aviat un fre que una manera d'avançar en el coneixement perque les poltrones, com sempre, s'han apoderat de la versió oficial de les coses i s'han tornat immobilistes... i callo que fare enfadar al teu pare potser....
Però la por se supera sense por.
ResponEliminaBon dia!
Gemma: és tan fàcil de dir, això de no tenir por! De totes maneres aquest poema és escrit a posteriori de la meva pròpia por, força superada.
EliminaL'experiència de la mort és desconeguda, entra en el que Lacan anomena allò real (lacanià), entra en allò que a la fase de l'espill, com ja et vaig dir no ha estat imprés al nostre llenguatge, i per tant totalment desconegut per tothom, la por entra en aquesta faceta, la de la mort, quan una persona arriba a comprendre o a entendre, que no a saber, que ha de morir, quan arriba a creure's mortal definitivament és quan la por per coses normals, o dins del que cap normals valga la paraulota, comença a perdre la por, la por és o una aproximació d'un perill de mort o un simple entrar en el camp d'allò real. Recorda que per a Lacan hi ha tres facetes: allò simbòlic, allò imaginari i allò real i dins d'allò real la lluita pels nostres interessos, que per això fa tanta por.
ResponEliminaPerdre la por és impossible, però saber-se guanyar la mort és possible, saber que hem de morir ens lleva del damunt moltes pors que creiem que mai no se'ns anirien.
Salutacions des del barri de Russafa de València
Vicent
Vicent: no ho havia pensat això de la por a la mort. Realment, per contrast, qualsevol altra por és petita.
EliminaA més cal que li donem una floreta a la por, només des de la por es poden fer grans coses, només quan estem al discurs histèric, el de l'oprimit, el de l'esclau és quan païm el món i el comprenem, i et recordaré que tots estem a tots els discursos en qualsevol moment del dia, hi ha moments en els que per estar al de l'amo no tenim por a res, però hi ha vegades que:
EliminaÉs tota una experiència viure amb por... no?
...això vol dir ser esclau.
...jo he vist coses que vosaltres no creurieu,
atacar naves en flames més enllà d'Orion
i veure brillar rajos C en la foscor sobre la porta de Tanhausër.
Tots eixos moments es perdran com llàgrimes sota la pluja.
És hora de morir.
Són les paraules de Batty abans de morir, el replicant de la pel·lícula Blade Runner.
"es perdran com llàgrimes sota la pluja": com m'agrada.
EliminaVicent quan vaig veure Blade Runner em vaig quedar flipat una setmana per a mi fou aquesta fraseÉs tota una experiència viure amb por... no?
Elimina...això vol dir ser esclau.
...jo he vist coses que vosaltres no creurieu,
atacar naves en flames més enllà d'Orion
i veure brillar rajos C en la foscor sobre la porta de Tanhausër.
Tots eixos moments es perdran com llàgrimes sota la pluja.
És hora de morir. , la que em va xocar i em va deixar Tocado y fundido... es tant absolutament reveladora...
Per a mi és la lletra d'una de les cançons del Llach, "el pobre és ric quan diu adéu", entre moltes d'altres coses, una manera de donar la darrera lliçò el discurs de l'esclau, és a dir, l'histèric al de l'ammo, al del déu o al del fabricant i eix d'aquestes mig persones.
EliminaUn comiat elegant i fent-los veure que els esclaus també patim! i podem sentir coses que els amos ni somnien, i a més a l'hora de la mort poder articular-les amb paraules.
Un poema meravellós.
Gràcies Miquel Àngel per haver llegit el meu comentari.
Vicent
Moltes gràcies, Vicent! Són molt interessants aquestes coses que coneixes tan bé.
EliminaHo has clavat en tres versos. A mi de vegades m'agafen atacs de panfòbia, por de tot fins i tot de tenir por.
ResponEliminaSílvia: la por fa por en tu mateixa i la dels altres quan veuen la teva por. Crec que és bo de tenir respecte, però no deixar-se dominar per ell.
Eliminal'amor , la por , la mort i la sort ve'te'n-ací l'entrellat de tot plegat . Domina la mort i per tant la por . l'amor i la sort son ocasionals ... la felicitat es inhprensible dura massa poc .Perdre la por a la mort , es el secret de viure vivint.
ResponEliminaTu ho has aconseguit, Miquel Àngel, de perdre la por a la mort? És veritat que l'amor és ocasional com la sort.
EliminaJo si , No tinc por a la mort perque ja l'he mort la meva mort i ja se que passa i no em fa cap por ans al contrari em moro de curiositat per saber.ne més .. (Ara es temps de morir que la vida comença) recordes el vals?
ResponEliminaRecordo el vals, però no la lletra! A mi no em fa curiositat de saber de la mort!
EliminaMàrius Torres . Febrer. la mort no es més que aclucar l'ull Elena , el que ve despres ,indubtablement per a mi ,es una descoberta impensable... La por ens fa no saber integrar la mort com a part ineludible de la vida que prossegueix , segons totes les tradicions esotèriques del mon , Només en els ultims 50 anys "el metode científic" ha gosat posar en dubte aquesta realitat pànica . Però avui en dia El metode científic ja és més aviat un fre que una manera d'avançar en el coneixement perque les poltrones, com sempre, s'han apoderat de la versió oficial de les coses i s'han tornat immobilistes... i callo que fare enfadar al teu pare potser....
ResponEliminaNo entenc ben bé què dius, Miquel Àngel. El meu pare és molt racional, jo l'admiro.
Elimina