En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 12 de juny de 2012


Llegir en paper.
Els fulls deixats anar,
lligats pel llom.

Els comentaris.
Com radis al voltant
de la idea.



11 comentaris:

  1. Jo me'n recorde quan vaig comprar el llibre "La nàusea" de Jean-Paul Sartre que vaig olorar aquell llibre, i junt a mon pare, ja mort fa més de vint-i-cinc anys el llegia amb l'olor de nou d'aquells llibres d'aliança editorial, la olor del llibre afaiçonava una mica la lectura, d'aquell personatge, Roquentin, i els comentaris que tenim actualment són una joia, el que passa és que hem de pagar un alt preu per poder-nos comentar des de tan lluny i en un moment, però paga la pena, si més no, ho fruïm.
    La lectura en paper era d'allò més plaent, però els comentaris actuals són una gran joia de la comunicació.

    Un petó d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada d'olorar els llibres, Vicent. Els comentaris a la xarxa estan molt bé, és veritat. Em refereixo més aviat als ebooks que no pas als blocs.

      Elimina
    2. No, no, fins ací no arribe, a mi els llibres electrònics no m'agraden gens, i a més no els pots portar a la platja, mira que he llegit jo llibres a la platja, tot i que hi cap molta informació, per a què en volem tanta? I no són durs, són molt fràgils, l'altre dia llegia un article d'un psicoanalista que deia que la cultura ha deixat de tenir el símbol de "Tenir", és a dir, que ja no se l'admira com en el fet de veure i admirar un munt de llibres o de discos, ja tot està condensat en un gram de sorra, és com si el món fóra només símbol, no sé si m'explique...

      Vicent

      Elimina
    3. T'expliques molt bé, el món en un gra de sorra, en un xip, només simbòlic, no palpable.

      Elimina
    4. Acabe de llegir els comentaris i mira, ves per on, no se m'havia acudit la teua relació que per altra banda desconeixia del diseny gràfic amb la claror i concisió dels teus poemes però mira... A mi m'ho va fer la meua concisió relativa un professor de filosofia ací a València, des d'aleshores ja no m'esplaie tant, i dic en el menor nombre de paraules que puc o sé el que vull dir.
      I és que la vida és un camí iniciàtic en el que anem pintant-nos de cada persona, llibre, cosa, que veiem pel camí, fins i tot del mateix camí.

      Una abraçadota d'amic

      Vicent

      Elimina
  2. Recordo quan comentàvem Ausiàs March a la carrera, hi havia un gruix de comentaris al marge que superava el cos dels poemes. No sé i amb alguns ebooks també hi ha la possibilitat de fer annotacions... de totes maneres no podran substituir mai la màgia del paper.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: quan tinc temps, m'imprimeixo les entrades i els comentaris, val molt la pena de conservar-los en paper.

      Elimina
  3. Una poesia que explica molt bé aquesta relació de lector llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Imma, per copsar-ho tan bé!

      Elimina
  4. Que plàstic aquest poema! Esdevé imatge en el lector.
    Amb pocs mots has fet un exercici de concisió i precisió perfecte!

    Un plaer molt gran llegir-te!

    Petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. helena: són dos haikus que farien un poema. És plàstic perquè jo havia fet disseny gràfic, acostumo a veure en imatges. Mil gràcies!

      Elimina