En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 15 de juny de 2012


Joia de viure
que no hi té pas res a veure
amb comptar el temps.
Però els horaris limiten
i ajuden com el metre.



11 comentaris:

  1. A la meua teoria que ha pres molt dels filòsofs de la sospita, de Lacan, d'Austin, etc. els horaris són el gaudi, l'instint de mort, els límits, allò finit masculí, mentre que el desig conformen la part femenina, el camí front a la meta masculina, l'instint de vida i al mig com en la lluita de contraris de Hegel o l'objecte "a" de Lacan, al mig camí la part més màgica, l'estabilitat, l'estar de grat amb la realitat de tenir-los i acceptar-los i alhora fruir i desitjar i estimar la vida.
    Els horaris tot i que mercantilitzadors també formen part dels necessaris límits als que tot ésser, sistema o ens ha d'acollir-se i la darrera representació seria la divisió platònica entre cos i ànima, l'ànima vola lliure i el cos està limitat per eixos horaris castradors, però necessaris per a trobar-se amb l'altre, l'infern són els altres que deia Sartre, l'infern són els horaris...

    Una besada d'amic des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: no acabo d'entendre si els horaris són infern o no per a tu. Jo mateixa no ho tinc gaire clar.

      Elimina
    2. Són el Cel i l'infern, els límits, impossible viure sense ells i molt difícil acostumar-se, són la "manca" de tot sistema, allò que diu: Hi ha quelcom fora de tu al que t'has d'acostumar, al que has d'estimar com a tu mateixa.

      Vicent

      Elimina
  2. Sense temps no podríem medir la felicitat, o sí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Silvia: com ahir que en vas fer trenta. No tindries res a celebrar!

      Elimina
  3. Elena... vindràs? demà? es per reservar-te 'o vos- una plaça el bell mig de l'estèreo...

    ResponElimina
  4. Sí que vinc, Miquel Àngel, si no s'ensorra el món!

    ResponElimina
  5. Sigui de la manera que sigui, en efecte l'home és un animal comptador de temps. Deia fa poc en algun apunt que el temps futur és la gran aportació del pathos grec. Ens angoixa, però també ofereix grans resultats pràctics.
    Trobo afortunadíssima l'assimilació que fas entre el temps d'horais i calendaris i el metre del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena de les hores que se'n van/ de pressa", deia el gran Ferrater.

      Elimina
  6. Que maco Helena, que lúcid i ben escrit!

    petonàs! :D

    ResponElimina
  7. Gràcies, Helena, s'adiu al metre, com a mínim.

    ResponElimina