El mirall de les branques en les arrels m'ha portat a recordar l'inconscient, hi ha qui diu que no existeix, però són els que no ho tenen, els homes freds que no han de tenir la possibilitat de negar-nos-ho a nosaltres els homes calents, ell configura la nostra escriptura, el nostres déus i els nostres sentiments i tenim tot el dret del món a fer-lo existir. En les persones calentes sota una xicoteta capa de consciència bull tot un món inconscient, màgic, els freds són aquell misteri que mai no podrem sentir amb empatia.
Vicent: molt bona, la idea de l'inconscient, tot i que no hi havia pensat. De fet les metàfores solen venir de l'inconscient creatiu, la metàfora "porta a través".
Només llegir el teu poema m'ha posat bé. Com diu Vicent n'hi ha que el neguen. Jo crec que donar importància a l'inconscient és viure amb sentit i plenament aquesta nostra vida de regal...
Jo també penso que l'inconscient, aquesta part fosca que es tendeix a soterrar, són les arrels de l'obra. Bo, bell i veritable, ho confirmo. Bon cap de setmana!!
les nostres arrels son el que sóm i d'on venim més les cosetes que hem pogut afegir o corregir, fins i tot fer malbé durant la nostre vida, tot això no deixa de ser la figura que és s'adivina en el mirall que es la nostre persona.
El mirall de les branques en les arrels m'ha portat a recordar l'inconscient, hi ha qui diu que no existeix, però són els que no ho tenen, els homes freds que no han de tenir la possibilitat de negar-nos-ho a nosaltres els homes calents, ell configura la nostra escriptura, el nostres déus i els nostres sentiments i tenim tot el dret del món a fer-lo existir. En les persones calentes sota una xicoteta capa de consciència bull tot un món inconscient, màgic, els freds són aquell misteri que mai no podrem sentir amb empatia.
ResponEliminaVicent
Vicent: molt bona, la idea de l'inconscient, tot i que no hi havia pensat. De fet les metàfores solen venir de l'inconscient creatiu, la metàfora "porta a través".
EliminaNomés llegir el teu poema m'ha posat bé. Com diu Vicent n'hi ha que el neguen. Jo crec que donar importància a l'inconscient és viure amb sentit i plenament aquesta nostra vida de regal...
ResponEliminaSí, l'inconscient és bo, bell i veritable. Els amors autèntics hi van a parar. Gràcies per seguir-me!
EliminaJo també penso que l'inconscient, aquesta part fosca que es tendeix a soterrar, són les arrels de l'obra. Bo, bell i veritable, ho confirmo. Bon cap de setmana!!
ResponEliminaSílvia: l'inconscient, la memòria involuntària, la intuïció, són l'origen de l'art, de les metàfores.
ResponEliminaL'últim vers, m'agrada.
ResponEliminaEn les arrels, en l'invisible, hi ha el que "transporta al sentit". Moltes gràcies, Jordi!
EliminaSi no hi ha arrels fortes i profundes, les branques mai podrien ser fortes ni les fulles sanes.
ResponEliminaMolt ben observat, Imma.
Eliminales nostres arrels son el que sóm i d'on venim més les cosetes que hem pogut afegir o corregir, fins i tot fer malbé durant la nostre vida, tot això no deixa de ser la figura que és s'adivina en el mirall que es la nostre persona.
ResponEliminaLa infantesa són les arrels de la saviesa pel reste de la teva vida, alguna cosa així deia Evelyn Waugh.
Elimina...sí això em preocupa tal com veig els nens ara i els seus pares...anem fins :(
EliminaSí, hi ha nens que no semblen nens.
EliminaCom la poesia que aquí ens receptes, la vida ha de ser plena si tens arrels profundes i una tija flexile que sap decantar-se segons bufa el vent.
ResponEliminaMolt maco això que dius, Eduard.
EliminaDe dins enfora i endins, com full doblegat pel mig.
ResponEliminaCom un llibre, ara obert, ara tancat.
Elimina