En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de juny de 2012

Metàfora

L'obra és visible
com les fulles de l'arbre.
En les arrels,
hi ha un mirall de les branques
que transporta al sentit.


18 comentaris:

  1. El mirall de les branques en les arrels m'ha portat a recordar l'inconscient, hi ha qui diu que no existeix, però són els que no ho tenen, els homes freds que no han de tenir la possibilitat de negar-nos-ho a nosaltres els homes calents, ell configura la nostra escriptura, el nostres déus i els nostres sentiments i tenim tot el dret del món a fer-lo existir. En les persones calentes sota una xicoteta capa de consciència bull tot un món inconscient, màgic, els freds són aquell misteri que mai no podrem sentir amb empatia.



    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: molt bona, la idea de l'inconscient, tot i que no hi havia pensat. De fet les metàfores solen venir de l'inconscient creatiu, la metàfora "porta a través".

      Elimina
  2. Només llegir el teu poema m'ha posat bé. Com diu Vicent n'hi ha que el neguen. Jo crec que donar importància a l'inconscient és viure amb sentit i plenament aquesta nostra vida de regal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'inconscient és bo, bell i veritable. Els amors autèntics hi van a parar. Gràcies per seguir-me!

      Elimina
  3. Jo també penso que l'inconscient, aquesta part fosca que es tendeix a soterrar, són les arrels de l'obra. Bo, bell i veritable, ho confirmo. Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  4. Sílvia: l'inconscient, la memòria involuntària, la intuïció, són l'origen de l'art, de les metàfores.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. En les arrels, en l'invisible, hi ha el que "transporta al sentit". Moltes gràcies, Jordi!

      Elimina
  6. Si no hi ha arrels fortes i profundes, les branques mai podrien ser fortes ni les fulles sanes.

    ResponElimina
  7. les nostres arrels son el que sóm i d'on venim més les cosetes que hem pogut afegir o corregir, fins i tot fer malbé durant la nostre vida, tot això no deixa de ser la figura que és s'adivina en el mirall que es la nostre persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La infantesa són les arrels de la saviesa pel reste de la teva vida, alguna cosa així deia Evelyn Waugh.

      Elimina
    2. ...sí això em preocupa tal com veig els nens ara i els seus pares...anem fins :(

      Elimina
    3. Sí, hi ha nens que no semblen nens.

      Elimina
  8. Com la poesia que aquí ens receptes, la vida ha de ser plena si tens arrels profundes i una tija flexile que sap decantar-se segons bufa el vent.

    ResponElimina
  9. De dins enfora i endins, com full doblegat pel mig.

    ResponElimina