En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 30 de març del 2016

El sentit dels meus poemes

Per què a la vida
tot és renovar-se o morir?
Jo no vull girar
aquesta pàgina,
no vull haver-me
d'empassar cap vers.
Al proper poema sense tu
no hi ha ningú,
ningú que jo estimi tant.
Per què no deixar
d'escriure, aleshores?

22 comentaris:

  1. Segueix escrivint.
    Segueix estimant. Segueix vivint!

    ResponElimina
  2. No deixis d'escriure mai, però sigues sempre tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      sóc a favor dels clàssics en les relacions, tremendament conservadora. No sé si això vol dir ser jo.

      Elimina
  3. No deixis mai d'escriure. Hi ha tantes coses belles que ens envolten i ens succeeixen, que pots portar a un full blanc i fer-nos gaudir de la bellesa de les teves paraules, que no fer-ho seria un càstig molt dur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      la bellesa la veig quan projecto aquell qui estimo en els poemes.

      Elimina
  4. Només cal girar la pàgina si sentim que ja l'hem acabada...
    Mentrestant podem seguir fent el que sigui sense renovar-nos.
    Segueix... I tant! Mentre duri la pàgina... Sense perdre't ni una ratlla.

    ResponElimina
  5. Penso que la experiència i els coneixements et fan "renovar" , encara que sigui inconscientment....
    I per això, cal seguir escrivint ... per no morir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      tens raó, amb això que inconscientment et renoves, però amb la raó pretenc de frenar-ho tant com puc.

      Elimina
  6. No pots deixar d'escriure. escriu a pleret i fins que el cor el digui prou. I si no vols deixar la pàgina comença una llibreta nova... tot és començar de nou.

    ResponElimina
  7. Molt bona idea, Teresa! Però tots aneu contra la meva, d'idea!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No anem en contra la teva idea, és la vida mateixa que hi va en contra. Mira la primavera,n'és l'exemple més evident. I els humans no deixem de ser éssers vius, també.

      Elimina
    2. Però existeixen els arbres de fulla perenne, Teresa. Alguna cosa es perd amb cada nova primavera.

      Elimina
  8. Calla,
    i el silenci parlarà per tu,
    flueix
    i tu seràs el canvi
    per sortir
    de la presó de la consciència,
    l’amor,
    el temor i la renúncia.

    Ja ho deia en Llull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      vull sortir de la presó del temor i la renúncia, no pas de l'amor.

      Elimina
  9. Crec que ningú t'obliga a girar la pàgina. Una pàgina d'amor i desamor dóna per a escriure molts versos.

    ResponElimina
  10. Jo no estic contra la teva idea, i la respecto, però ni m'imagino que siguis capaç de deixar d'escriure. Ho portes a la sang.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      porto a la sang la interpretació. Diuen que fer poesia és interpretar, traduir, com també ho és dissenyar (per això penjo els meus dissenys a la barra dreta). L'escriptura només és un vehicle, per a mi.

      Elimina
  11. ME GUSTA, PORQUE ESTÁS CONVENCIDA DE TI MISMA.
    ABRAZOS

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...