 |
| Dins Itineràncies poètiques |
Aquesta ambigüitat
en anomenar amic a l'amat,
i amat a l'amic,
que és pròpia de Llull,
és com anomenar foll
aquell que estima.
I és que l'amor
no passa per la raó,
tot i que cal molta voluntat
per continuar estimant
quan l'altre té desamor.
Em deixes pensant Helena...
ResponEliminaFarem una cosa: aniré a dormir i demà tornaré a passar per aquí per tornar a llegir-lo.
Bora nit
Bora nit, Xavier! No hi pensis gaire...
EliminaBon dia Helena: has quadrat el cercle.
EliminaAquest poema és la raó de la follia.
O invertint la frase, com feia Llull:
la follia de la raó.
I l'amistat de l'amor, Xavier. Sempre m'enamoro d'aquesta manera, no hi puc fer res, és la meva personalitat.
EliminaCal voluntat en l'amor, després d'un cert temps, em sembla que és força universal...
ResponEliminaGemma,
EliminaA mi m'agrada, com deia en l'anterior poema, que desig i voluntat vagin alhora.
EL AMOR TIENE INFINITAS FACETAS.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminasàvies paraules!
Abraçades!
"e l'amic morí per l'Amat en l'alba". Sí, i podria ser al revés. L'amor les té, aquestes coses. I la follia. Però si l'Amat no correspon, què? Jo sóc del parer d'insistir-hi una mica, però només fins a cert punt: perquè si l'objecte del meu amor no em vol, val més posar-s'hi fulles i mirar de canviar d'objecte, no pas fer-s'hi mala sang. No punxar-se més del compte amb unes espines tan vermelles com aquestes que has triat... Una abraçada!
ResponEliminaRamon,
Eliminaigual que no tots els matxaques són intercanviables, hi ha amors que no admeten el canvi per una altra persona, per molt difícil que t'ho posin. Jo encara projecto el que sento pel meu primer amor quan llegeixo Shakespeare a Nit de reis:
Faria una cabana davant la vostra porta
i cridaria la meva ànima, que viu a aquesta casa,
cantaria cançons d'amor no correspost,
que cantaria fins i tot a plena nit;
invocaria el vostre nom
als tornaveus de les muntanyes
fent que el murmuriós parlar dels aires
digués "Olívia!". Ah, no reposaríeu
entre cap element de terra i aire
fins que no em compadíssiu.
"Nit de Reis", una comèdia deliciosa. La vaig veure, en italià, a Roma fa més de 35 anys, en un muntatge lluminós amb Massimo Ranieri. Les comèdies d'amor sempre acaben bé, Helena! A la vida no pas, però no ens hi hem de fer mala sang!
EliminaL'amor és foll. Si un dia perd la follia l'amor esdevé estimació.
ResponEliminaGlòria,
Eliminatu en saps més que jo, segur que tens més experiència.
Que bonic l'amor i com fa patir! Aquesta és la follia de l'amor.
ResponEliminaTeresa,
Elimina"la felicitat i el dolor d'estimar", que deia André Maurois.