En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 10 de març de 2016

Preconització

Vaig néixer el vint de juny,
un senyal que la meva vida autèntica
començaria amb l'estiu,
la maduresa encara jove.
I és un estiu sense núvols,
esplendorosament bell,
feliç com cap primavera.
Ho tinc tot, tot el que vull.

10 comentaris:

  1. A cavall entre la primavera i l'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A cavall, sí, Xavier, però quan el dia és a punt de començar a anar endarrere. L'he fet una mica embafador, aquest poema!!!

      Elimina
  2. Se't pot considerar, doncs, una dona feliç...
    Que sigui per molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      tinc més felicitat que no havia somniat. Fins i tot quan estic trista, una mica com Pessoa i el seu desassossec.

      Elimina
  3. Vas néixer a punt d'entrar a l'estiu i ara ets a ple estiu... Una bona època per ser feliç... Per molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, l'estiu és més estable que la primavera, tot i els temporals.

      Elimina
  4. És un poema exultant, se't nota feliç. Me'n alegro tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. Només constato el moment present.

      Elimina
  5. Pletòrica, optimista, segura de tu, així m'agrada. No sé per què, però llegint-te m'ha vingut al cap el poema de Maragall 'Excelsior': "Vigila, esperit, vigila, / no perdis mai el teu nord. / No et deixis dur a la tranquil·la / aigua mansa de cap port.", etcètera. Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estava un pèl eufòrica, en escriure aquest poema, però la llum que transmet perdura més enllà d'aquest moment, Ramon.

      Elimina