Com la protagonista
d'Allò que el vent s'endugué,
que jurava no tornar a passar gana,
jo he jurat, i no ho sé,
no tornar a tenir cap
relació física amb cap home.
No hi ha amor veritable
sense renúncia, llegeixo,
i provo d'entendre per què
tants són abocats
al plaer pel plaer.
Digueu-me puritana,
però si se'm permetés
de tornar enrere,
hauria fet com Peter Pan.
No és cap broma. Una vegada em van dir purità, i no m'ho van pas dir pel motiu que tu esmentes, sinó per un excés (un excés meu) de formalitat en el compliment de la cosa horària. En fi. Tornem a Peter Pan.
ResponEliminaJa m'ho has explicat, Jordi, és molt divertit!
EliminaEstic una mica reivindicativa aquests dies, ja se'm passarà.
Repetir és felicitat, dius.
ResponEliminaNegar és possibilitar l'equivocació, trobo.
Xavier,
Eliminano vull repetir perquè no he estat feliç, potser m'equivoco, però és el meu problema!
Poema una mica desolador. Però segur que ara que arriba la primavera, els colors tornaran a brillar
ResponEliminaAlfonso,
EliminaJo sempre he anat a contracorrent, i la primavera ha estat la pitjor època de la meva vida.
Un excés d'hivern, seguint l'Alfonso,i "la niña Escarlata" jurava i perjurava... i diu una dita molt nostra " no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré". No et tanquis portes que ets molt jove.
ResponEliminaI que la Primavera la sang t'alteri.
Teresa,
Eliminaés que jo d'aquesta aigua ja n'he begut, que és molt diferent del que tu dius. És curiós, sóc romàntica i freda alhora.
ostres el missatge del poema ....jo per si de cas prometria enlloc de jurar, mai se sap...retorn a la infantesa doncs? pensa que viu a la illa del mai més .... i al capdavall la Wendy li feia tilin
ResponEliminaElfreelang,
EliminaPeter Pan no s'atrevia a fer ni un petó a la galta a Wendy.
No em feu cas, no estic fina aquests dies. Tampoc ho estava James J. Barrie.
Helena, des dels quasi 60 anys i unes quantes experiències, m'atreveixo a donar-te la raó, perquè de vegades quan l'amor (carnal) entra per la porta, l'amistat salta per la finestra... I d'altra banda, sobre el teu jurament, recorda que tots tenim el dret i la llibertat de canviar d'opinió sense donar explicacions a ningú... Però no em facis massa cas, que tampoc no he començat la primavera gaire fina.
ResponEliminaAixò sí, una abraçada ben autèntica per a tu!
Montse,
Eliminaem fa molta il·lusió que em donis la raó!
Una abraçada!!!
A vegades vivim els sentiments com si fossin absoluts i eterns però l'experiència ens diu que el temps, la raó i les noves vivències en faran sorgir de nous i diferents.
ResponEliminaNo m'agrada el personatge de Peter Pan.
Consol,
EliminaAixò que dius és el que separa la vida de l'art. El "renovar-se o morir". Per això jo detesto la vida, i m'aferro a Peter Pan.
Per amors carnals val més la solitud. Ella ens regala les llàgrimes del Somriure.
ResponEliminaUna Abraçada.
Estic d'acord amb la vostra opinió, Olga i Carles.
Elimina