En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 7 de març de 2016

D'estrena

IVONETE DE SOUZA,
Exposició d'objectes Renaixement
de l'1 al 18 de març de 2016
al Centre Cultural La Bòbila de l'Hospitalet

Com l'obrellaunes,
les flors de primavera,
tot és esclat.

Helena Bonals


Calfred floral
quan el ferro t'abraça
per la cintura

Anònim


Apareixen les flors, com les bombolles del refresc.

Xavier Pujol

12 comentaris:

  1. Reneixen les flors a cada primavera i ara reneix l'obrellaunes, per contenir-les... Un doble renaixement!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      l'obrellaunes en si mateix és com el tap de xampany que permet aquest renaixement. Però m'agrada la teva interpretació sobre el nou ús d'aquest objecte.

      Elimina
  2. Calfred floral
    quan el ferro t’abraça
    per la cintura

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria de saber escriure com tu, anònim.

      Elimina
  3. Apareixen les flors, com les bombolles del refresc.

    ResponElimina
  4. Renaixement arran de camí, tot fent passejada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, arran de camí se sol manifestar el renaixement de la primavera, Teresa.

      Elimina
  5. He vist sortir flors entre les làpides d'un cementiri, he vist arbres increïblement arrelats en la pedra. La vida té més força, i se'n surt, ni que l'endogalis amb cadenes de llauna. Bon poema i bona imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ramon,
      la vida, com la primavera, sempre acaba reeixint.

      Elimina