En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Inefablement

Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.

16 comentaris:

  1. No et diré puritana. Eros és capriciós, en poesia o en prosa.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Xavier! Eros és capriciós per força.

    I la forma per sobre de tot...

    ResponElimina
  3. La poesia eròtica no és gens fàcil...

    ResponElimina
  4. Depèn. Crec que no és més eròtic el que es diu directament, sense embuts, sinó allò que es suggereix darrere el ball dels vels metafòrics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      l'erotisme encara, però la pornografia no pas.

      Elimina
  5. Hi estic d'acord. Per mi és una qüestió estètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que no sóc l'única, Consol! Sí, és una qüestió estètica sobretot.

      Elimina
  6. Ésser i estar són els dos verbs copulatius més bàsics, i ben irregulars. Però pel que fa al verb a què crec que al·ludeixes, també trobo que és en efecte una qüestió estètica. La poesia, com les arts plàstiques o la música, és millor quan suggereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      són paraules d'un professor meu a la carrera, Carles Garriga Sans. També he sentit el contrari en la Rosa Cabré.

      Elimina
  7. Sí que pot ser-ho. Crec que el problema radica en el poeta. I és que hi ha pocs bons poetes.
    Salut.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...