En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Figurativament

La diferència entre conèixer algú virtualment
o presencialment és com la diferència
entre una metàfora i la realitat.
Allò que et sedueix d'una persona per escrit
contrasta amb el que t'agrada d'ella quan la coneixes.
Però res impedeix que la continuïs estimant.

17 comentaris:

  1. És ben bé, així com la metàfora i la realitat. Els que hem fet molts amics virtuals que hem anat coneixent de mica en mica, crec que ens podem reconèixer en aquest poema. Res impedeix que la continuïs estimant. Per sort.

    ResponElimina
  2. La virtualitat (si no hi ha enganys) és com l'esperit de la realitat.
    L'estimació, tal com dius, pot seguir, i fins i tot augmentar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      la virtualitat té molta màgia, però la realitat, que va per un altre cantó, alhora n'és paral·lela.

      Elimina
  3. Ben explicat i ben comparat, Helena! Virtualment i presencialment, només us conec a vosaltres i és tal com tu dius. El coneixement virtual és com una altra forma del coneixement real, però correspon exactament a aquest.

    ResponElimina
  4. Un procés semblant es produeix a mesura que vas coneixent una persona: de la imatge inicial (metàfora) es va avançant cap a la realitat de les diverses cares d'aquella persona. I tanmateix, si ens l'estimem és també per allò que no ens agrada d'ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      és ben bé així, per això la virtualitat et fa idealitzar les persones.

      Elimina
  5. Sovint una bona metàfora supera la realitat (i en tot cas, la fixa, que la realitat és efímera). També un bon personatge literari sol ser més rodó que un de real: els humans tendim a ser contradictoris i versàtils. Tu no t'amoïnis i agafa les coses (i les persones) tal com són. Ara penso en Nausica: va idealitzar un amor i es va quedar amb un pam de nas. Millor vacunar-se, fer cadascú la seva, i viure i ser feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      no conec això de Nausica, ja ho miraré a la vikipèdia!

      Elimina
  6. Joi diria que les dues coses es complementen, encara que a vegades reconec que decebin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      doncs la veritat és que les dues coses tenen costats bons i dolents. No puc dir que em decebin gaire, més aviat tot el contrari.

      Elimina
  7. Hi ha molta diferència entre el coneixement real i el virtual (abans podia passar per mitjà de les cartes). Només recordar que percebem als altres a través de tots els nostres sentits i per múltiples indicadors, sovint inconscients, tendim a fer-nos una imatge complerta que pot variar a mida que l'anem coneixent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que tens raó, Consol, hi ha molta diferència, però que es complementen com els colors primaris entre ells.

      Elimina
  8. De la unió dels dos aspectes en surt una "figura literària".

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...