M'agraden les idees directes,
i les subtils,
els amors indirectes
i els clars,
la força
i la delicadesa,
la veritat
i la diplomàcia,
la bellesa
i l'autenticitat.
I si pot ser, tot alhora.

La fràgil llibertat.
Les ales de papallona.
La pols als dits.

Símbol, referència i significant.
És connectant-los entre ells
que a voltes transcendeixes.

Els esglaons són punts,
són accents,
són versos.
L'escala que no du enlloc,
però que costa més de pujar,
la més inútil,
la més bella.

Per al 245è joc literari de Jesús Ma Tibau

L'aneguet

En la meva mancança
hi ha la meva riquesa.

Els reflexos són a tot arreu,
cal estar en vena.

La feredat és més còmica
a posteriori.

La cremallera,
entre una dent i l'altra
fins que s'atura.
L'equilibri ciclista
és fràgil com la vida.

Si tot és físic,
per què fan vibrar els versos
tan lluny com són.

El qui t'observa
amb curiositat,
és contemplat.

El fotògraf
es retrata ell mateix
amb cada foto.

Els ulls hi veuen
a través de la tela
per ser mirats.