Repte Poètic Visual 380 Sol llunàtic
Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa luz del alba.
EliminaTranscurso de las horas.
Noche silente.
(El ciclo cotidiano en su desnudez)
Entre la depressió i l'eufòria,
ResponEliminaetc.
Xavier et manllevo les teves paraules, pel meu vers.
EliminaAixò de la depressió i l'eufòria em sona molt a mi, Xavier!
EliminaJo no sabia pas
ResponEliminasi havia nascut per viure aquest moment singular.
Arribat el moment vaig saber que no.
Havia viscut per contemplar
la bellesa d'un gran núvol a ponent,
el paisatge magnífic que s'adormia
com si tanqués els ulls en baixar la claror.
I l'esperança de tanta gent,
L'alegria de ser-hi, d'esperar, de mirar
i un somriure de conformitat.
Entre la depressió i l'eufòria, just al mig.
Carme, jo no el vaig veure complet, l'eclipsi. A les 20:35 acabo la feina, només en vaig veure un tros per la finestra, poc abans. Però el que no sabem que hem nascut per viure-ho és una altra cosa, metafòricament parlant.
EliminaL'equilibri, l'estat més desitjat.
ResponEliminaAferradetes, nina!
Paula,
EliminaUn equilibri que només arriba tastant primer tots dos costats, normalment.
Com Paula, estar al mig potser sigui la posició més adient ! , fugint d'extremismes.....
ResponEliminaUna abraçada !!.
A mi m'agrada tant el que és extremat com el clàssic, Artur.
Elimina"M'exalta el nou i m'enamora el vell". La bellesa no té límits, i de la barreja de contraris neix una força potent.
ResponEliminaAquests versos de Foix, tan antològics, Ramon.
Elimina