En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 d’octubre del 2024

Trobada

 


Niporepte 401
dins Relats en català

En el repòs,
tot el que portes dins
pot surar en l'aigua.

Tan sense esforç,
tu i jo podrem haver
l'inabastable.

17 comentaris:

  1. Millor la cooperació, que la competició :)
    Salut !.

    ResponElimina
  2. Fluint, deixant-se portar... i sense cap esforç, sí a vegades troben l'inabstable. Potser quan menys ens ho pensem.

    ResponElimina
  3. Les millors coses paren quan menys les esperes, Carme, com el qui va poder fer una foto com aquesta.

    ResponElimina
  4. Des de sempre, millor la col·laboració que la competició. Un dia per tu, un altre per mi. La millor manera.
    Aferradetes, Helena.

    ** He vist que el meu darrer post no s'ha actualitzat a cap dels blogs que segueixo. El Sr. Blogger està jugant amb el meu blog. T'ho dic per si vols comentar, hauràs d'anar directa al meu blog, no esperis que s'actualitzi, almenys de moment. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre entro als pocs blogs que segueixo directament, sa lluna.

      Elimina
  5. Estic contenta que s'hagin trobat aquest parell, Helena! No sé com els anirà, però hi posen molta il·lesió, que és el que compta.

    ResponElimina
  6. Pel que veig, ha tornat a amagar-se el meu comentari...🤷‍♀️

    ResponElimina
  7. Un foto que m'ha fet pensar. Original, on expressa la unió de la gavina amb la tortuga. Esperi que l'hagi pensat com cal. La gavina vola i la tortuga nada.
    Una abraçada i fins demà.
    Rafael.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Sí que és molt original, la foto.

      Elimina
  8. L'inaccessible étoile... Excelsior, sempre hem d'aspirar a l'infinit.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...