FOKK, Slava
Girl in blue
Els homes de qui m'he enamorat,
per una espurna de tendresa,
aviat deixen el rol de seductors.
Que no són mai com Robert Kincaid,
sempre tan cavallerós
amb Francesca Johnson.
És com si ser sentimentals i romàntics
els costés un gran esforç,
mentre jo sempre tindré la poesia.
Que no em saben fer justícia
quan brillo per dins i per fora.
Tampoc no saben que jo
no sóc cap trofeu,
sinó un tresor a preservar.
Potser sí que els costa un gran esforç. Potser mai no volem ben bé el mateix. Ningú no hauria de ser un trofeu.
ResponEliminaCoincidim, doncs.
Carme,
EliminaHi sol haver diferències substancials entre homes i dones, molt sovint.
Llegar o huir.
ResponEliminaEl otro es el azar.
Ama o muere.
M'agrada molt, Fackel, i crec que l'entenc. Thomas Mann deia que que t'estimin és una cosa que només afecta la teva vanitat. I Gilbert Bécaud, que l'important és la rosa. Oscar Wilde, que preferiria ser un captaire que viure sense amor al cor. O sigui, que l'altra persona no compta, l'important és el que sentis tu.
EliminaCrec que ho deuen fingir, per això els dura tan poc. ;-)
ResponEliminaI no, ningú és un trofeu.
Aferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaSí, deuen fingir, com deia Pessoa.
Enamorar-se és tan natural en la persona els sentiments perduren en el cor. El teu trofeu està endins de tu. Un poema original i molt ben inspirat. M'ha agradat com el planteges.
ResponEliminaMolt bon poema.
Cordialment. Rafael.
Moltes gràcies, Rafael! Només és una reflexió que faig.
EliminaNo recordava qui eren la parella Robert Kincaid i Francesca Johnson.
ResponEliminaHo he buscat i recordo perfectament el film, que he vist unes tres vegades.
M'agrada tot el que dius.
Xavier,
EliminaJo somnio un enamorament com el d’aquesta pel•lícula, però no l’he trobat mai.
Hi ha molts capsigranys, al món, i suposo que la sensibilitat és, en general i descomptant honroses excepcions, un tret més femení que no masculí. Si dos s'estimen, l'un mai no ha de ser un trofeu per a l'altre, ni un cromo: una relació equilibrada no pot ser mai una cacera ni una competició, i el tresor ha de ser compartit i ben cuidat. 'Els ponts de Madison', per alguna raó, em va recordar 'Esplendor a l'herba', aquells amors possibles, i perfectament perceptibles, que no s'acaben de fer realitat.
ResponEliminaRamon,
EliminaSobre "que no s'acaben de fer realitat": per a mi sempre és un no, la moneda sempre cau per la creu.