Un tanto críptica la frase, sus razones tendrá la autora. (¿No, por ser negativo? ¿No, porque no se merece ser reconocido? ¿No, porque niega a los demás? ¿No...n nato?)
Fackel, Com passa amb Ferrater, el motor constant de la meva poesia són els meus amors frustrats. A això em refereixo. Sóc una inadaptada, però per això mateix també dec ser poeta. Un cop, algú que no recordo, em va dir que la moneda no té perquè caure sempre del cantó creu. Però per a mi mai és cara. Potser és que sóc massa exigent. I m'agraden més els llibres que no les persones. O sigui que ja m'està bé, al capdavall.
Un tanto críptica la frase, sus razones tendrá la autora. (¿No, por ser negativo? ¿No, porque no se merece ser reconocido? ¿No, porque niega a los demás? ¿No...n nato?)
ResponEliminaFackel,
ResponEliminaCom passa amb Ferrater, el motor constant de la meva poesia són els meus amors frustrats. A això em refereixo. Sóc una inadaptada, però per això mateix també dec ser poeta.
Un cop, algú que no recordo, em va dir que la moneda no té perquè caure sempre del cantó creu. Però per a mi mai és cara. Potser és que sóc massa exigent. I m'agraden més els llibres que no les persones. O sigui que ja m'està bé, al capdavall.
Potser el teu Sol no et deixa veure a l'amor de cara, però segur que il·lumina la teva poesia...
ResponEliminaUna abraçada ;)
Artur,
EliminaM'agrada molt això que dius.
Una abraçada!
Molt bo! M'encanta aquesta brevetat tan intensa.
ResponEliminaBen expressat i amb molt de sentiment.
Carme,
EliminaÉs el tercer microrelat que faig, li he trobat el gust. I com que gairebé és poesia, tot i no ser en vers, l'he volgut penjar aquí.
Si escrius amb claror als mots, és que el sol també t'il·lumina.
ResponElimina