Postals granollerines
Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
A tu, totes et ponen,
i el sol et toca de ple,
amb aquell verd ufanós.
Jo, en canvi,
creixo en silenci,
i ningú no sabrà mai
que vaig existir,
que encara t'estimo,
que sóc aquí.
Sempre cornuda
i pagant el beure,
amb malaguanyat
sentiment, més enllà
del que ara t'escric.
Les paraules escrites arriben més enllà, no són mai malaguanyades.
ResponEliminaM'animes, Xavier.
EliminaNingú ha d'estar a l'ombra d'un altre. El sol surt per a tots.
ResponEliminaCadascú brilla per ell mateix, en silenci o no.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaM'he inspirat en la novel•la Matilde E! de Maria Escalas. El que tu dius està molt bé, però no sol passar.
Sempre passa igual amb els teus comentaris!
Estic molt d'acord que les paraules no són mai malaguanyades i afegeixo que el sentiment tampoc, encara que no sigui expressat directament. Però sí que l'expresses en versos. Si més no, és la inspiració per escriure.
ResponEliminaCarme,
EliminaSempre dic que estimar és molt rendible artísticament.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn poema divertido, bien ideado, me gustó.
ResponEliminaFackel,
EliminaJo no el vaig fer per ser divertit! Recordo que a la carrera ens deien que un poema no pot ser divertit, que divertit és anar de copes. Tant com que Ferrater deia que la poesia és per divertir-se. Tot es pot veure de més d"un costat, com el meu poema.
A mí me gusta mucho Gabriel Ferrater, su obra Las mujeres y los días.
EliminaA mi també, Fackel, i amb el títol en català, Les dones i els dies, un bon joc de paraules, encara més.
EliminaTú vas yo vengo
ResponEliminaCompartimos lo mismo:
el guiño al sol.
Ho has expressat molt millor que jo.
Elimina