RODRIGUEZ-AMAT, Jordi
Eivissa 65 III
Sols amb els versos,
com amb els traços de la pintura,
pots anar de peus a cap,
de la terra groga
del que és material
a l'epítet blau del cel.
Amb els arbres roigs
del que és la teva passió,
com els xiprers de Van Gogh.
Que tenen més força
si requereixen els dos talents,
si les seves branques
gairebé es freguen,
tot i ser tan distants.
Que bonic que és aquests quadre i quanta força que té.
ResponEliminaLa teva interpretació també l'acompanya amb molta força. Fan bona parella.
Carme,
EliminaLes teves aquarel•les també solen tenir aquesta força. Aquest quadre l’hauria d’haver fet servir a l’altre blog, que tinc abandonat, però aquí hi tinc més visites…
L'esclat de color d'aquest quadre crida, demana poesia. Tu l'has escoltat.
ResponEliminaÉs preciós això que dius, Xavier!
EliminaBen cert això que diu en Xavier, l'esclat de color del quadre, demana paraules.
ResponEliminaAferradetes, nina.
La pintura demana paraules, les paraules una imatge, sa lluna.
EliminaPinto las cosas
ResponEliminacon mis palabras pincel.
Me embadurno.
Fackel,
EliminaÉs veritat, la poesia, com la pintura, també pot empastifar. Però d'una manera impune.
Sí, els versos, com els arbres, ens fan créixer mentre arrelem. Com el pi de Formentor, que amb les branques besa el cel i no tem la tempesta. El quadre, també, molt potent.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaEls versos s'eleven, però primer han d'arrelar-se.