El cel i la terra. Com dos amants, com deia en Pau Riba: "Jo sóc el cel i la donya és la terra" Encara resta una bona estona abans de que es pongui el sol. Tot té el seu ritme.
L'harmonia dels contraris que, en el fons, conflueixen en un únic ésser en una altra dimensió. El camí que qui sap on mena, el camp verdejant, l'alzina esponerosa arrelada en la terra però que creix cap al cel com el pi de Formentor... Tot plegat és bellesa per als ulls que ho abasten tot, i ajuda a fer que els ulls siguin encara més bells. Bon poema, Helena.
Sembla que el cel s'emmiralli en el prat amb un color que li és germà.
ResponEliminaBona Setmana Santa, Helena!
Molt ben interpretat, Teresa! Hi ha un contrast i una relació alhora.
EliminaBona Setmana Santa!
El cel i la terra. Com dos amants, com deia en Pau Riba:
ResponElimina"Jo sóc el cel
i la donya és la terra"
Encara resta una bona estona abans de que es pongui el sol. Tot té el seu ritme.
Exacte, Xavier, el cel i la terra, com dos amants, molt ben trobat.
EliminaHago preguntas
ResponEliminaentre cielo y tierra.
Allá y acá.
Fackel, fas preguntes com en música, que és feta de pregunta i resposta, pel poc que en sé.
ResponEliminaBlau i verd, com si fos tot u.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaSón colors freds tots dos, estan lligats.
Diferents i indestriables. No hi ha terra sense cel, ni cel sense terra.
ResponEliminaI els ulls s'ho empassen tot, àvies de bellesa.
Ben trobat Helena!
Carme
Com carn i ungla, Carme. Moltes gràcies!
EliminaUna bona harmonia , en la que no hi sobra, ni manca res.
ResponEliminaBona Pasqua :)
No sé si et refereixes a la imatge o al poema, Artur!
EliminaL'harmonia dels contraris que, en el fons, conflueixen en un únic ésser en una altra dimensió. El camí que qui sap on mena, el camp verdejant, l'alzina esponerosa arrelada en la terra però que creix cap al cel com el pi de Formentor... Tot plegat és bellesa per als ulls que ho abasten tot, i ajuda a fer que els ulls siguin encara més bells. Bon poema, Helena.
ResponEliminaRamon,
Eliminaper a mi els ulls són l'intèrpret de tot plegat, que en fan la síntesi.