Manada de una piedra transcurro los días envuelta en innumerables materias. He conocido máquinas, paisajes, nubes, flores y cuerpos de animales de todas las especies. Ninguno de ellos me ha desdeñado. Todos me han echado de menos cuando la sequía redujo sus sustancias a una piedra que les convirtió a su vez en lo que soy.
L'aigua és la sal de la vida. T'ha inspirat tots els elements que has posat en la imatge. Molt original, Helena. (Et comente que ja en tinc un poema nou, titulat: La font del meu jardí. Ja em diràs la teua opinió. Gràcies. Cordialment.
Un poema refrescant, que és just el que necessitem en aquest moment: has estat molt oportuna, Helena. Continua editant moments com aquests. Una abraçada.
Has fet una bona "pesca" de paraules, tot aconseguint el millor dels resultats !. Un cop més ,et felicito per la teva destresa !. Bon cap de setmana :)
Ben al contrari que el Comte Arnau: "Seràs roure, seràs penya, seràs mar esvalotat, seràs aire que s'inflama, seràs astre rutilant, seràs home sobrehome, perquè en tens la voluntat." Però diu el refrany castellà que "Fray Modesto nunca llegó a ser prior". I en efecte, hi ha coses molt grans en les coses petites. Un bon poema.
Ets una cascada de poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. El tenia tan clar, aquest poema, que pensava que tothom hauria tingut la mateixa idea, i no és el cas!
EliminaTambé ets un munt de molècules d'aigua que et fan ser com ets.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaNo ho havia pensat d'aquesta manera!
És molt!
ResponEliminaSí, Carme, una cosa molt gran en una de molt petita...
EliminaManada de una piedra
ResponEliminatranscurro los días envuelta en innumerables materias.
He conocido máquinas, paisajes, nubes,
flores y cuerpos de animales de todas las especies.
Ninguno de ellos me ha desdeñado.
Todos me han echado de menos
cuando la sequía redujo sus sustancias a una piedra
que les convirtió a su vez en lo que soy.
Que profund aquest poema, Fackel. Què faríem sense aigua.
EliminaL'aigua és la sal de la vida. T'ha inspirat tots els elements que has posat en la imatge. Molt original, Helena.
ResponElimina(Et comente que ja en tinc un poema nou, titulat: La font del meu jardí. Ja em diràs la teua opinió. Gràcies.
Cordialment.
Gràcies, Rafael, ara et comento el poema.
EliminaAl saler passa la vida
ResponEliminaamb mil companys bessons
esperant una sortida
un bistec, una amanida
o un plat de calamarsons
Bicicletes de paper,
EliminaMolt divertit! Em fas pensar en el que deien a la carrera, que la poesia no pot ser divertida, jo penso que sí.
Poema modest, sobre la modèstia, que molt bé et definex, Helena! Abraçada!
ResponEliminaTeresa,
EliminaNo sóc tan modesta. A vegades les coses més petites són les més grans.
A veces la simplicidad es lo mejor.
ResponEliminaUn poema que hace retornar al placer de lo pequeño. Lo diminuto. Hace parecer hermoso lo pequeño.
Ana,
EliminaÉs que allò petit, com la poesia, és el més valuós. Al pot petit hi ha la bona confitura.
Un poema refrescant, que és just el que necessitem en aquest moment: has estat molt oportuna, Helena. Continua editant moments com aquests. Una abraçada.
ResponEliminaOlga,
EliminaL'oportuna ha estat l'organitzadora del taller!
És un poema petit que parla de coses petites, molt conseqüent, doncs.
Has fet una bona "pesca" de paraules, tot aconseguint el millor dels resultats !.
ResponEliminaUn cop més ,et felicito per la teva destresa !. Bon cap de setmana :)
Moltes gràcies, Artur! Bon cap de setmana.
EliminaBen al contrari que el Comte Arnau:
ResponElimina"Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobrehome,
perquè en tens la voluntat."
Però diu el refrany castellà que "Fray Modesto nunca llegó a ser prior". I en efecte, hi ha coses molt grans en les coses petites. Un bon poema.
Ramon,
Elimina"Una cosa molt gran en una de molt petita" em defineix!