"Un buit no es pot omplir del que era, però es pot omplir del que serà."
Xavier Pujol dins Camins de vent i d'aquarel·la"
Poema visual per al concurs de poesia visual
Benvist 2023 de Lliçà d'Amunt
(que no ha estat guanyador aquest any)
Càntir ple d'aigua,
flors seques del passat.
Complementaris.
Helena Bonals
Cançons antigues
que fan vibrar encara.
Sona l'estaca.
Xavier Pujol
Tienta su talle.
Un cántaro es un cuerpo.
Olor a espliego.
Fackel
De fang ets fet,
de la terra remullada.
Llavor de flor.
Sa lluna
Uns nous ramells
ens ompliran el càntir.
Tot just floreixen.
Carme Rosanas
Cançons antigues
ResponEliminaque fan vibrar encara.
Sona l'estaca.
Molt bé, Xavier! La correspondència entre el poema visual i el teu haiku no és literal, però molt ben trobada, com hauria de ser.
Elimina
ResponEliminaTienta su talle.
Un cántaro es un cuerpo.
Olor a espliego.
Fackel,
Elimina"Un cántaro es un cuerpo" seria perquè el càntir és fet de fang, en contrast amb les flors seques, i la seva olor sobretot, més immaterials.
"Què vol dir "Tienta su talle."?
De fang ets fet,
ResponEliminade la terra remullada.
Llavor de flor.
Aferradetes, nina.
Molt maco, sa lluna!
EliminaMentre que l'espígol sec es conserva tot sol, l'aigua del càntir espera les flors tendres de la primavera.
ResponEliminaUns nous ramells
ens ompliran el càntir.
Tot just floreixen.
Carme, "Tot just floreixen" ja són seques!
EliminaEntre els haikus de tots plegats, per treure's el barret! Gràcies.
ResponEliminaRamon,
EliminaI del poema visual no me'n dius res?
Que al càntir li falti el broc petit, significa alguna cosa? (És la primera cosa que vaig pensar en veure'l). No soc gaire expert en poemes visuals... ;-)
EliminaUi, no, Ramon, vaig escolllir el càntir pel verd que lliga amb les tiges de l'espígol, i el fang que contrasta amb les flors. Però sobretot volia parlar de les flors seques de la vellesa o maduresa que cerquen l'aigua fresca de la joventut.
EliminaA mi m'han dit que sóc més bona dissenyant que no fent poesia!