"La matèria veritable de l'escultura són les idees"
"El poeta és l'ànima de la societat"
Jaume Plensa
(cites i obres dins l'exposició a la Pedrera 31.03 - 23.07.2023)
Totes les lletres,
i tots els alfabets,
el món ens mostren.
Es troba entre el metall,
les ombres que projecta.
La teva testa
recorda una pedra alba,
ulls clucs de l'art.
Un rostre que s'eleva
perquè és fet d'esperit.
Helena Bonals
Lejanos signos
ensalivan ideas.
Abecedarios.
Fackel
Jo no soc gaire plensià, però del teu poema en valoro molt les idees: que les lletres (els alfabets, les llengües) ens serveixen per mostrar-nos el món i poder-lo entendre; i que l'art ens permet, amb els ulls clucs de la introspecció i la reflexió) sublimar les idees i elevar els esperits. Gràcies pels teus versos, sempre.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo també era poc plensiana, però l'exposició a la Pedrera em va sorprendre i convèncer, que deia Forster dels personatges rodons.
Els "ulls clucs" serien com els "mentre comprenien savis dits de cec" d'Espriu.
I la "pedra alba" és perquè jo de petita vaig estudiar a una escola de Pedralbes, perquè el meu pare n'era professor. Això em va marcar.
Considero un desatino ubicar esta obra de Plensa delante de la Pedrera. Una obra de ese tamaño y contextura exige otro espacio más amplio. Ignoro las razones para situarlo ahí. ¿El turismo de masas? ¿Intereses ocultos?
ResponEliminaA mi m'agrada on han posat aquesta obra, Fackel. Perquè crec que té relació amb la Pedrera del fons.
EliminaLas cuestiones de estética las tiene que percibir cada cual, Helena.
EliminaD'acord, Fackel!
EliminaLejanos signos
ResponEliminaensalivan ideas.
Abecedarios.
Molt xulo el haiku, Fackel. Quan pugui te'l publico a dalt.
EliminaInspira art. Respira el silenci.
ResponEliminaXavier,
EliminaMolt condensat i bell el que dius! De fet hi ha rostres de Plensa com aquest de la imatge que es posen un dit a la boca suggerint silenci.
Una metàfora sobre les lletres de metall molt completa.
ResponEliminaL'esperit de la pedra té un sentit positiu i a la vegada és art en l'alba. Em semblen molt bones i precioses les tanques.
Cordialment.
Rafael
Moltíssimes gràcies, Rafael! L'esperit ho és perquè la cara és la part menys terrenal del nostre cos.
EliminaM'agrada moltíssim la de les lletres.
ResponEliminaL'escultura em porta a la reflexió.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
ResponEliminaT'agraeixo molt el comentari, perquè m'agrada tant Plensa que volia fer-li justícia amb els meus poemes. Vaig donar moltes voltes al que dic finalment. Però la perfecció no és allò meu!
Dues bones tankas... a mi també m'embadaleix la primera.
ResponEliminaLes lletres com a expressió dels diferents mons que hi ha en el nostre món i les ombres, tot allò que queda després de ser dit o escrit o sense ser dit del tot... o allò que no queda.
Jo no he vist aquesta exposició del Plensa a la Pedrera, però n'he vist tres, abans que aquesta, a Ceret i a Barcelona i ja no crec que hi vagi més. M'agraden força algunes escultures de Plensa, però m'agobia una mica la repetició. També he de confessar que l'escultura no és el meu art preferit.
Carme,
EliminaA mi m'embadaleix el teu comentari! És la interpretació que jo somniava.
Sobre la repetició: ja diuen que els autors escriuen sempre la mateixa obra! I no sol repetir-se del tot. A mi m'ha captivat aquesta escultura entesa com a poesia. Que tant serveix per a les portes del Liceu com de coberta metàl·lica d'un llibre.
Unos tankas preciosos, Helena.
ResponEliminaEs un placer ver también la gran correspondencia entre tus versos y las fotografías.
Mides todo con precisión. Pareces una orfebre de la palabra.
Felicidades
Un beso grande
Ana,
EliminaSempre dic que la meva vocació és interpretar. Moltes gràcies!
Per cert, ben tornada!
Què en pensa, en Plensa, d'una Barcelona plena de Plenses?
ResponEliminaDeu estar molt i molt content, Bicicletes de paper!
EliminaMolt bon joc de paraules!