Imatge lliure de drets dins Pexels
No n'he estat conscient fins fa poc.
El meu nom veritable és Elena.
Però hi he afegit una hac
des que vaig començar a escriure,
als trenta-sis anys.
Crec que aquesta lletra
és el símbol que ja no sóc
una oruga, sinó una papallona.
Renego d'un passat
que diu "Mai més".
Estancia vacía
Olfateando la huella
dio con su origen.
Pero hacía tiempo que ella
no moraba allí.
Fackel
Quan dius "fins aquí", és molt difícil que torni a passar; potser no sàpigues què vols, però si estàs segura de què no vols.
ResponEliminaLa lletra hac majúscula sembla una papallona per si mateixa.😉
Aferradetes, Helena.
L'encertes molt, sa lluna.
ResponEliminaUn símbol de la papallona amb la lletra hac. Molt ben plantejat el poema. No vols tornar enrere.
ResponElimina(Em sembla que no te'n recordes d'avisar-me quan publiques)
Cordialment.
Rafael,
EliminaA veure si me'n recordo d'avisar-te! Vaig molt justa de temps!
Hola, Helena: D'acord! Bo, no passa res, però quan te'n recordes, em fas l'avís! Gràcies a tu. És així, segur que no tens massa temps, per a dir-me que tens un poema nou.
EliminaA reveure.
Bona nit.
Rafael
Em sento identificada amb el canvi voluntari del teu nom. Tu hi has afegit una H i t'has convertit en papallona, ja no vols mirar enrere i vols volar lliurement.
ResponEliminaJo em vaig treure la meitat del nom. A casa meva (i al DNI) em deien Maria Carme. Molta gent ho escirçava pel seu compte, fins que un bon dia vaig decidir adoptar aquest nom més curt. Deixant
enrere la meitat del nom em va semblar trencar alguna cadena, que ara seria llarg d'explicar.
Molt bon poema Helena!
Carme,
EliminaTambé les Montserrats s'anomenen Montse, penso.
Moltes gràcies!
Crisàlida...
ResponEliminaLa imatge de Santa Elena és al cim més alt de la Catedral de Barcelona.
Només hi arriben els hocells i les papallones.
(Semblant a la Carme, també he eliminat mig nom. Em van inscriure com a Francesc Xavier i sempre he signat només amb Xavier)
Gràcies per informar-me d'aquesta Santa Elena, Xavier!
EliminaA mi també m'agraden més els noms no compostos.
ESTANCIA VACÍA
ResponEliminaOlfateando la huella
dio con su origen.
Pero hacía tiempo que ella
no moraba allí.
M'embadaleix, Fackel!!! Sí, ja fa temps que sóc una altra.
EliminaNo ens calen etiquetes, si sabem qui som. I encara que pot ser bó, no tornar enrere , a mi no m'agradaria oblidar d'on vinc.
ResponEliminaSalut !
Ben pensat, Artur. Jo renego d'una part del meu passat, mentre que n'enyoro una altra. Va com va.
EliminaSiempre me ha gustado la metamorfosis de larga a crisálida y de crisálida a mariposa como símbolo de la transformación del ser humano.
ResponEliminaDesde luego tú, Helena, eres una mariposa en lo literario. La etapa de crisálida quedó atrás.
Un poema confesional lleno de profundidad.
Me ha encantado.
Un beso grande
Ana,
EliminaSer com una papallona allibera molt!
Totes les papallones han estat abans erugues... però ara, quina bellesa, quina esplendor! Qui se'n recorda del "temps jadis"? Empoderada i creadora, "focus on living fully in the present!".
ResponEliminaRamon,
EliminaA vegades és al revés! Tot el que baixa puja, tot el que puja baixa.
La mudesa de les lletres
ResponEliminaque ens fan lliures.
Els mots
que expliquen canvis
que no veiem.
Frases i versos
camins de vida.
Espatlles al vent
que deixen enrere
l’ahir ja buit
que mai tornarà.
Però els fonaments
seran sempre
la base on descansem.
Si no els vols canviar.
qui sap si...