Per al taller Lletres impures a Instagram
L'obra dins l'obra.
Milers de llibres anhelantde ser interpretats.
No vols l'art per l'art,
sinó que et facin justícia.
No vols ser llegida com un golafre,
sinó que vibrin amb tu.
La bellesa no és un luxe,
és una vocació.
Un poema que diu molt. Els darrers dos versos són per imprimir-los.
ResponEliminaXavier,
EliminaMoltes gràcies! Deus voler dir que són antològics, aquests versos. M'agrada molt la metapoesia.
L'interprete com una obra que vol triomfar, amb tota la seua bellesa. Jo la llig com bona justícia.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Rafael,
EliminaEscrivim per ser llegits, però els drets d'autor també són importants.
Sí, Helena, tens raó. L'última frase: La bellesa no és un luxe, és una vocació. És una bella metàfora.
EliminaQue m'ha agradat molt.
Salutacions cordials.
Moltes gràcies, Rafael. M'ha sortit de l'ànima!
Elimina"No vols ser llegida com un golafre,
ResponEliminasinó que vibrin amb tu".
Aquests versos ho diuen tot.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaEs diu molt sovint "es llegeix molt ràpid" com una virtut, i potser no ho és tant.
A vegades costa prou, "que vibrin amb tu"... és el que voldríem tots quan ens posem a confegir paraules i versos, però penso que potser en la mateixa mesura que un mateix no vibra tampoc amb tots els llibres, amb tots els textos, amb tot els poemes. Hi ha d'haver una coincidència màgica, que no es pot forçar. Hi és o no hi és. Es troba o no es troba.
ResponEliminaUna bona aportació, Helena!
A mi aquesta imatge em costa una mica, no m'hi acabo de trobar, i no serà pas perquè els llibres no m'agradin.
Carme,
Eliminapots vibrar un dia amb un text, i un altre dia no vibrar-hi gens. "A vision dies from being too long stared at", deia un poema que m'agrada molt de Dannie Abse.
La foto el que té és que és molt desenfocada.
Un llibre no llegit, és com un tresor malaguanyat !.
ResponEliminaSalut ;)
Molt ben dit, Artur!
EliminaLa urgencia, a mi modo de ver, sigue siendo, como siempre, el conocimiento racional y clarificador. El que nos proporcione libertades y medios para actuar y vivir en paz. Porque cultura puede ser cualquier cosa. Hay hasta una cultura de la tontería, de la moda social, del sometimiento a la demagogia, de la vaciedad. Lo veo por la calle y tengo hasta mi particular cultura del enojo. Visto lo cutre que hay en nuestro entorno parece que la belleza sí fuese un lujo y la zafiedad una peste. Habrá que buscar la llamada.
ResponEliminaFackel, m'havia oblidat de comentar-te! La bellesa és un luxe per a molts, per a mi és una necessitat com l'aire que respiro.
EliminaHi ha alguns llibres que es fan llegir amb golafreria, que els escures i no te'ls acabaries mai, i que hi tornes i hi tornes. Et fan vibrar interiorment i, potser sí, vibren amb tu. M'agrada de pensar que en admirar-los fem reviure una mica la flama que inspirà els seus autors, si no ells mateixos. "La bellesa és una vocació", sí, un gran encert. I en tot cas, certament sempre és la interpretació del lector, la que recrea l'obra d'art i que la fa reviure i sobreviure. Els teus versos sempre em fan pensar, Helena.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaNo m'agraden gaire les novel·les de "Va aixecar-se, es va dutxar, va sortir per la porta i va anar...". M'agraden més els llibres reflexius, trobar poesia al mig de la prosa.