"L'amor és un ocell silvestre
que ningú no pot domesticar
i és completament en va cridar-lo
si li convé de refusar-hi
[...]
L'amor és un infant gitano
que mai no ha conegut cap llei.
Si tu no m'estimes, jo t'estime
Si jo t'estime, vés amb compte."
Carmen, òpera de Georges Bizet
Quan l'amor és viu
la rosa és closa.
Quan l'amor s'apaga
la rosa es bada.
Helena Bonals
Los navegantes
alcanzan una costa.
La llaman pasión.
Fackel
Los navegantes
ResponEliminaalcanzan una costa.
La llaman pasión.
M'agrada molt, Fackel! Quan pugui te'l publico a dalt.
EliminaEspero que l'amor duri més que una rosa i si no és així, sempre ens quedarà el perfum.
ResponEliminaBona Diada, nina!.🌹📖
Aferradetes.
Sa lluna,
EliminaL'important és la rosa, encara que duri poc.
Carmen, com l'Amor i els teus versos...son "indomables" !!.
ResponEliminaBon Sant Jordi , Helena !!
Artur,
EliminaMoltes gràcies! M'agrada que mosseguin, els meus versos.
L'amor és el motor. La rosa, per Sant Jordi, és la benzina.
ResponEliminaMolt maco, Xavier!!!
EliminaL'amor no pot apagar-se mai,
ResponEliminaperquè és com una rosa que sempre està.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
Elimina"la lenta però irreversible destrucció de l'amor" s'escau més a mi.
Bona vesprada, Helena: M'alegre que t'haja agradat la meua opinió. L'amor sempre perdurarà en el cor.
EliminaCordialment.
Rafael
El amor verdadero es como una rosa inmarcesible. La pasión si solo es el capricho del momento se apaga. Cuando todo se completa es el paraíso. Cuando en el amor se va la pasión queda una complicidad fraterna. Cuando la pasión se queda sola viene el vacío.
ResponEliminaSi nada existe llega la soledad y si se vive bien se encuentra el centro. Lo esencial.
Todo es un misterio.
Precioso poema, Helena...
Interesante también tu poema, Fackel.
Un abrazo a ambos
Ana,
EliminaMoltes gràcies. És un poema visual meu i una interpretació d'ell també meva.
És molt bo el teu poema de la rosa. Fins i tot diria que m'hi identifico força.
ResponEliminaCarme,
EliminaEl meu poema és una de les possibles interpretacions de la doble imatge. El llibre obert o tancat, la rosa oberta o tancada, fan molt de joc.
Llibre obert, rosa closa, i a l'inrevés. Sí, l'important sempre és la rosa, però també les paraules alades, i de vegades les que volen més alt han nascut d'experiències doloroses.
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs que la rosa és la poesia, les paraules alades! I les experiències doloroses les seves punxes.