En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 29 de març del 2023

Infinita limitació


Niporepte 366 L'instant
dins Relats en català

Amenaçada
pel temporal, encara
pots transcendir.

Helena Bonals


Danza del aire.
Agitados los cuerpos.
Supervivencia.

Fackel


Llarga gambada
de calma horitzontal
suspesa al núvol.

Xavier Pujol


Un sol instant
entre els núvols i el mar
la fa feliç.

Carme Rosanas

a

17 comentaris:

  1. Fackel29 de març del 2023, a les 14:13

    Danza del aire.
    Agitados los cuerpos.
    Supervivencia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de març del 2023, a les 15:06

      Això de la supervivència lliga amb el meu haiku, Fackel.

      Elimina
  2. artur29 de març del 2023, a les 18:15

    Entre la tempesta i la calma, encara hi ha temps de ball :)
    Salut !.

    ResponElimina
  3. xavier pujol29 de març del 2023, a les 18:32

    Llarga gambada
    de calma horitzontal
    suspesa al núvol.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas29 de març del 2023, a les 19:43

    Un sol instant
    entre els núvols i el mar
    la fa feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de març del 2023, a les 21:40

      Carme,
      la felicitat sol estar en els instants, més que en la permanència.

      Elimina
  5. sa lluna30 de març del 2023, a les 15:51

    La tempesta potser sigui el seu motor.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  6. Rafael Molero Cruz30 de març del 2023, a les 21:42

    Ballant per l'aire
    amb les dues mans dansant,
    Gasela gal·la.

    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals31 de març del 2023, a les 13:06

      Rafael,
      Què vol dir "gal·la"?
      La metàfora de la gasela és molt bonica!

      Elimina
    2. Rafael Molero Cruz31 de març del 2023, a les 16:22

      Ho he interpretat com a "Gal·la", com a "Gàl·lia" (De francesa).
      A veure si això li va bé.
      Salutacions.

      Elimina
  7. Alfonso Robles Motos30 de març del 2023, a les 23:39

    Admiro aquelles persones que malgrat les tempestes que l'envolten, tiren endavant i creen la seva pròpia dansa cap al futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals31 de març del 2023, a les 13:07

      Jo també les admiro, Alfonso, i provo de ser com elles.

      Elimina
  8. KRT16 d’abril del 2023, a les 19:58

    Quatre poemes que es complementen, un plaer de llegir-los. Subscric del tot l'admiració que expressa l'Alfonso.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...