Aquest teu oximoron "amplament tancat" (ho és? O m'ho sembla a mi?) em recorda allò que no n'hi ha més cec que el que no vol veure. Amplament, sembla obert, però no ho és, és tancat. Inevitalement això el fa inabastable.
Jo hi veig una pupil·la de cel i una mirada de foc, però tan freda i indiferent, al mateix temps. A veure si me'n surt un poema amb aquestes idees.
Carme, recordes aquella pel·lícula de Kubrik, Eyes wide shut? N'he manllevat el títol perquè s'hi escau. És doncs un oxímoron. La pupil·la és una cosa molt petita, l'univers que l'envolta és inabastable.
Inabastable, sí, l'univers, la bellesa, la vida... per a l'ull del pobre artista humà, tan limitat. Com de costum, amb els teus versos incites a meditar. No paris.
ResponEliminaLarga mirada
persiguiendo el vacío.
Precipitación.
Fackel,
EliminaLa precipitació del color taronja ardent, suposo.
Aquest teu oximoron "amplament tancat" (ho és? O m'ho sembla a mi?) em recorda allò que no n'hi ha més cec que el que no vol veure. Amplament, sembla obert, però no ho és, és tancat. Inevitalement això el fa inabastable.
ResponEliminaJo hi veig una pupil·la de cel i una mirada de foc, però tan freda i indiferent, al mateix temps. A veure si me'n surt un poema amb aquestes idees.
Carme, recordes aquella pel·lícula de Kubrik, Eyes wide shut? N'he manllevat el títol perquè s'hi escau. És doncs un oxímoron.
EliminaLa pupil·la és una cosa molt petita, l'univers que l'envolta és inabastable.
Per als creients: la mirada de Déu. Per als agnòstics: inabastable.
ResponEliminaEstic amb tu, Xavier.
EliminaTot i que no té res a veure, m'has fet pensar en la fotografia quan un és fotografiat per un altre fotògraf.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Volia dir entre dos fotògrafs i un d'ells no se n'adona.
EliminaInabastable, sí, l'univers, la bellesa, la vida... per a l'ull del pobre artista humà, tan limitat. Com de costum, amb els teus versos incites a meditar. No paris.
ResponEliminaHo medites molt bé, Ramon!
Elimina