Jo hauria dit el vermell de la rosella, per allò de paràsit del camp que sempre destaca, abans que li aclarissis a sa Lluna que té una mica del blanc d'una pedra.
Xavier, T'hi apropes molt. Ho he fet molt difícil, sembla. El color és el corall, d'aquí "M'arribes al cor" i l'oli que acompanya l'all. Les roselles tenen un vermell taronjós que a vegades tendeix a corall. I la "perla que passa vergonya" és la que s'enrojola, conservant una mica de blanc, que genera el color vermell-taronja-rosat de les pedres de corall.
Hola, Helena: Així l'interprete: Un amor de taca d'oli, ja que heu de ser de color verd.
ResponEliminaFred, fred, Rafael!
EliminaÉs un poc difícil, però fent-li voltes, a veure si és el "color", Gris.
EliminaJa veurem si és així.
En el camí del teu ésser
ResponEliminaamb un cor ple de sinceritat,
vaig descobrir els sentits
de cada tic-tac del cor.
Molt maco, Rafael. Sobretot això del "tic-tac del cor".
EliminaEl color que estava pensant és el "roig", de la sang del cor. Ja m'ho diràs. Salutacions cordials.
EliminaJo no el diré perquè ja el sé, però he de dir que a l'enquesta de Lletres impures no el vaig encertar, vaig dir el blanc i no l'era.
ResponEliminaCarme,
EliminaAixò de la perla despista, però és el que parla més del color que proposo, si s'hi pensa una mica.
Aquest color a l'any actual ha desaparegut, els camps estan mustis, l'oli molt escàs i la vergonya s'ha perdut.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaJo no ho veig tan fosc! M'agrada molt la primavera malgrat tot.
Jo diria que un color nacrat, com el de la lluna a las nits d'estiu.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
Eliminauna pista: és el color d'una pedra que té una mica del blanc d'una perla.
Jo hauria dit el vermell de la rosella, per allò de paràsit del camp que sempre destaca, abans que li aclarissis a sa Lluna que té una mica del blanc d'una pedra.
ResponEliminaXavier,
EliminaT'hi apropes molt. Ho he fet molt difícil, sembla. El color és el corall, d'aquí "M'arribes al cor" i l'oli que acompanya l'all. Les roselles tenen un vermell taronjós que a vegades tendeix a corall. I la "perla que passa vergonya" és la que s'enrojola, conservant una mica de blanc, que genera el color vermell-taronja-rosat de les pedres de corall.
Helena, aleshores el color que havies pensat és el corall o coral·lí.
ResponEliminaA veure si ho he encertat.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaSí que és el corall! Li ho havia explicat al Xavier una mica més amunt.
Era molt difícil i no l'havia pas endevinat, però m'ha agradat el joc (i el poema).
ResponEliminaCrec que "Perla que passa vergonya" és el més bo del poema.
Elimina