En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de març del 2023

Inexhaurible tinta

Poema per al taller Lletres impures

Deliciosa tinta
amb la que fas
els teus poemes,
saba que va 
de les arrels
a cada branca
del teu amor.
a

16 comentaris:

  1. sa lluna4 de març del 2023, a les 15:11

    Repte complert amb nota, el poema deliciós.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de març del 2023, a les 16:06

      Moltes gràcies, sa lluna! Aquestes coses sembla que no, però ajuden a inspirar-se.

      Elimina
  2. xavier pujol4 de març del 2023, a les 20:20

    De les arrels surten les lletres que quan arriben a les branques van formant poemes. Com el teu.

    ResponElimina
  3. Fackel5 de març del 2023, a les 12:00

    Sangre, savia, humores, o el agua
    que gota a gota
    forma la entraña del subsuelo,
    ¿nos son esos ríos de cada cuerpo
    viviente
    la sustancia más íntima de la palabra
    por la que esta se dota de su razón de ser?

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas5 de març del 2023, a les 18:34

    Deliciós, també el teu poema...

    ResponElimina
  5. artur5 de març del 2023, a les 19:14

    una imatge molt maca i sensible, Helena !
    Salut :)

    ResponElimina
  6. Rafael Molero Cruz5 de març del 2023, a les 21:54

    La tinta és la saba que flueix per les arrels de l'amor per a amar sempre. Un poema sensible i senzill.
    Salutacions cordials.
    Rafael

    ResponElimina
  7. KRT7 de març del 2023, a les 18:12

    Molt ben expressat, amb paraules "senzilles i tendres". Un poema reeixit.

    ResponElimina
  8. Anònim28 de maig del 2023, a les 7:27

    Nice post thank you Robin

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...