En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 10 de març del 2023

Misteri i hermetisme




Com un capoll tancat,
t'amagues rere la fosca, 
però, de tot el que es pot trobar
en aquesta botiga
quan pugi la persiana,
només jo en tinc 
poder adquisitiu.

14 comentaris:

  1. El capoll no vol eixir al teu encontre, dins de la fosca, i tu vols que s'alce la persiana prompte. Bon poema, Helena.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      el capoll tancat seria com la botiga tancada. Va per llarg que s'alci la persiana!

      Elimina
    2. Crec que ho he pensat prou bé. El capoll vol obrir-se a poc a poc.

      Elimina
  2. Esperaré el temps de rebaixes, a veure si puc adquirir alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Només jo, poder... Això em sona a possessió, Helena. Qui hi hagi rere la fosca, millor que no es deixi atrapar.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Crec que no ho interpretes bé. La persona rere la fosca no és que la vulgui posseir, però crec que ningú se la mereix com jo. Ella és darrere totes les paraules amb què he escrit l'Ara Pla, també darrere tota la constància i l'anar contracorrent amb què ho vaig fer.

      Elimina
  4. És molt comú que, les persones més hermètiques i per tant més misterioses, s'amaguin darrere la fosca...

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en sóc d'hermètica, ni de reservada, sa lluna. Però a vegades m'agradaria de ser-ho una mica.

      Elimina
  5. A vegades algú (en aquest cas, tu) té una clau (mental o emocional o de la mena que sigui) per obrir hermetismes i tancaments. Una clau que pot obrir algun pany amagat d'una persona. Inaccessible per a molts, accessible per a tu.

    Així veig jo el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, m'embadaleix el teu comentari, Carme! Hi toques molt!!!

      Elimina
  6. Quan decideixi pujar la persiana i obrir la paradeta, només la botiguera tindrà dret d'admissió per escollir el client més idoni, o cap. Bon poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo això que dius, Ramon! La botiguera ho fa gruar molt.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...