En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 d’abril del 2017

Homenatge

La meva mare cuina molt bé.
La importància en el gust,
no pas en la presentació.
Jo sóc com ella.

La meva mare sempre deixa
el millor per al final.
End weight.
Jo també.

La meva mare no inventa,
només interpreta les receptes.
No em cal res més ben sovint.

La meva mare sap barrejar
dolç i salat.
Com el que dic amb com ho dic.

La meva mare em va ensenyar
a fer maionesa.
Jo provo de lligar sempre els versos.

El meu pare és molt important
a la meva vida, però ella també.

10 comentaris:

  1. Hi ha qui carrega les herències afectives i culturals dels pares com un llast.
    Tu ho fas des de la poesia, amb reconeixement, i no com un pes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      A banda d'això, ha tingut i té encara una gran bellesa física, a vegades m'hi comparen, però no m'ho crec.

      Elimina
  2. TUVO UNA EXCELENTE HIJA TU MAMÁ.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      M'agrada d'assemblar-me a ella en tot el que té de positiu.

      Elimina
  3. Jo que tinc la sort de conèixer-la puc afirmar que és veritat: és una gran dona i una bona cuinera.
    Fas bé de presumir de mare, Helena!

    ResponElimina
  4. Tinc un gran pare i una gran mare, Glòria! Tant de bo visquin molts anys.

    ResponElimina
  5. Tu ves lligant bé els versos, i desenvolupa tot allò que de bo has heretat, i també allò que has adquirit tota sola. I fes-ne poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort no em fa mai mandra d'escriure, però cada vegada la inspiració és més intermitent. No tinc gaire temps.

      Elimina
    2. La Musa ve quan vol... Però és important que t'agrafi treballant.

      Elimina
    3. Ramon,
      normalment la inspiració em ve al cap d'una estona d'haver-la desitjat, després que el meu inconscient s'hagi posat a treballar. Això sol passar quan tinc ganes de llegir els vostres comentaris. Un vici impune.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...