En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 12 d’abril del 2017

El misteri de la meva negació

FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus

Voldria que em tinguessin telepatia,
que sabessin per què no vull quan puc
ni puc quan vull.
Per què no desitjo de ser respectable
però anhelo que em respectin.
Que el que més em sedueix
és que no vulguin seduir-me,
que necessito la timidesa
tant com l'atreviment.
He fet gairebé un miler
de poemes vessant tinta
sempre sobre el mateix.

Helena Bonals

Vols la vida que tu sents
quan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d'un sentir
que viu dins teu tot el temps.

KEFAS


22 comentaris:

  1. Vaya, qué sorpresa grata, y qué bien queda acompañando el poema, tan bello. O cómo los opuestos pero complementarios de ti misma son objeto de tu necesaria ¿y acaso necesitada? poesía.

    Gracias, Helena, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      No sé què ha passat amb la teva foto. La tenia guardada, i em va sortir en primer lloc en el llistat d'entrades. Vaig trobar que s'esqueia molt al poema. Això sí que és un misteri!

      Elimina
  2. A VECES SOMOS O QUEREMOS SER INCOMPRENDIDOS, PERO A VECES QUEREMOS Y NO QUEREMOS QUE NOS COMPRENDAN.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      això ens passa molt als que provem de fer poesia, volem ser diferents però també volem ser acceptats.
      Abraçades!

      Elimina
    2. Vivim en la paradoxa contínua, o, com diria jo: la PARABOXA contínua.

      Petons, poeta :-))

      Elimina
    3. Montse,
      genial això de la PARABOXA!
      Petons!

      Elimina
  3. Quina distància ...entre el que volem i el que tenim !
    Bona Pasqua !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      "Todos queremos más", cantava la meva iaia.
      Bona Pasqua!

      Elimina
  4. T'entenc perfectament. Tots estem moltes vegades en els extrems, sense trobar el lloc just.

    ResponElimina
  5. Cada dia et superes! Un poema genial.
    I penso que si, que t'entenc, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escrivim per entendre i perquè ens entenguin, Glòria.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  6. El meu pare ja em deia "tu vols que t'endevinin" i d'alguna manera tenia raó. La telepatia m'agrada o m'agradaria. A vegades es produeix i és genial. Si fos sempre ja no ho seria.

    Però sempre escrivim perquè ens entenguin i per això els teus lectors cada cop t'entenen millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      L'amor és la resposta a les necessitats inexpressades, deia Fromm.

      Elimina
  7. Vols la vida que tu sens
    quan revius la que no tens
    i com Teresa va dir
    vius a fora d’un sentir
    que viu dins teu tot el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Jo tinc l'ardent desig de Kafka d'una vida natural i la determinació de no cedir-hi mai.

      Elimina
  8. No desitjo la telepatia malgrat que potser en algun moment m'hauria facilitat el camí. Penso que moltes coses que hem desitjat tenir en les nostres vides, amb la perspectiva del temps, t'adones que no haurien estat bones per a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, no sé pas que dir-te, Consol! Tot es pot veure de més d'un costat, això sí.

      Elimina
  9. Entenc, i comparteixo el que dius del respecte.
    No necessitem ser respectables, però ens mereixem que ens respectin.

    ResponElimina
  10. Xavier,
    A mi m'agradaria que em respectessin com Màrius Torres respectava Mercè Figueres en el sanatori on es van trobar.

    ResponElimina
  11. Bon poema, Helena. Tothom som, en més o menys grau, una suma d'opòsits. I almenys jo, dispers, versàtil i inconstant. Cal acceptar-nos com som, i passar una mica del qui ens voldria fer ajustar als seus propuis motllos. Sempre amb respecte, és clar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...