En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 24 d’agost del 2016

Dissenyadora

Jo descobreixo l'or
i en faig poema.
Vosaltres us enjoieu amb ell.

Els meus diamants
s'han de facetar una mica
per ser prou cristal·lins.

Perquè de diamant en brut
sense defectes només hi ha
el de la infantesa.

15 comentaris:

  1. Potser sense tornar a la infantesa, cosa que no és pas possible, podem tornar a algunes de les coses que ens feien ser diamants en brut. A vegades ho rumio...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo seré com una nena mentre el cos i la bondat m'ho permeti. Fa poc un fill de la meva cosina em va demanar: "Tu Helena quants anys tens?". "44", dic jo. I ell em diu "No, 22, 22!!!".

      Elimina
  2. Joies els teus poemes que engalanen l'esperit.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier!
      Que bé tornar-te a tenir per aquí!

      Elimina
  4. I parlem de molts pocs anys sense defectes, Helena. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. I parlem de molts pocs anys sense defectes, Helena. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Teresa,
    Per a mi van ser una eternitat. Deu anys de petita no es viuen com de gran.

    ResponElimina
  7. i els diamants en brut es van polint les facetes fins esdevenir perfectes

    ResponElimina
  8. Elfreelang,
    Diuen que quan facetes un diamant pel camí vas perdent qualitats pròpies d'ell...

    ResponElimina
  9. Jo hem vaig plantar als 22 també Elena, I no hem fa res de dir-ho ben fort... "fa vint anys que fa vint anys que tinc vint aaaanys!!!!"

    ResponElimina
  10. Un poema magnífic! La infantesa, el paradís perdut, en efecte. I l'art que saps crear, que segurament pot tenir algun defecte, però que els lectors ens hi enjoiem en tots els sentits: ens omplen de joia i llueixen com joies. No paris.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...