En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 18 d’agost del 2016

Per amor a l'art

La meva escriptura feta llamp,
pot esdevenir també tro,
i copsar en cada imatge
aquell esclat entre cel i terra.

Faig tot el que sempre he volgut fer.
Amb un deix de melangia.

4 comentaris:

  1. Aquest deix de melangia, a mi no m'ha abandonat mai... Inevitable.
    Però crec que sovint és útil poèticament parlant.

    És molt i portant fer el que sempre has volgut fer. Endavant!

    ResponElimina
  2. Carme,
    L'"anger", la ràbia en anglès, és molt productiva poèticament parlant. Diuen que si ets massa feliç no pots ser bon artista.

    ResponElimina
  3. En efecte, la melangia, com la ira, l'amor i el dolor, són matèria de poesia. Com cantava Violeta Parra, "distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto". Però el millor és que puguis fer allò que sempre has volgut fer, i que aquest llamp ens il·lumini la mirada i la ment als lectors i aquest tro ens retrunyi a les orelles. Per molts anys!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...