En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 d’agost de 2016

El cel es muda

Niporepte 185 dins Relats en català

Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!

Helena Bonals


Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.

Carme Rosanas


El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.

August Garcia


L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.

Ramon Carreté


És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega

KEFAS

9 comentaris:

  1. Colors al cel,
    per vestir-nos de festa.
    Els ulls i el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      M'encanta, m'encanta! Com sempre et convido a participar en el Niporepte!

      Elimina
  2. El cel es muda
    amb vestit d'alegria
    pels ulls i el cor.

    (max-mix Helena - Carme)

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      Moltes gràcies per atrevir-t'hi!
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  3. August,
    Cap dels dos ordinadors que tinc va. Em veig obligada a fer vacances de blogs, no puc seguir-te bé.

    ResponElimina
  4. L’espurna esclata
    i s’esvaeix, efímera.
    El caliu queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a mi només m'interessa l'espurna, la resta, prosa. Només m'interessa la flor, no el fruit, per dir-ho amb unes altres paraules.

      Elimina
  5. És el destí,
    el coet sols s’entrega
    quan espetega

    ResponElimina
  6. KEFAS,
    hauries de publicar-lo a "Relats en català". Com sempre, excel·lent, com la traca final dels focs artificials!

    ResponElimina