En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 d’agost del 2016

El cel es muda

Niporepte 185 dins Relats en català

Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!

Helena Bonals


Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.

Carme Rosanas


El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.

August Garcia


L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.

Ramon Carreté


És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega

KEFAS

a

9 comentaris:

  1. Carme Rosanas6 d’agost del 2016, a les 19:09

    Colors al cel,
    per vestir-nos de festa.
    Els ulls i el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2016, a les 19:24

      Carme,
      M'encanta, m'encanta! Com sempre et convido a participar en el Niporepte!

      Elimina
  2. August G. i Orri9 d’agost del 2016, a les 0:55

    El cel es muda
    amb vestit d'alegria
    pels ulls i el cor.

    (max-mix Helena - Carme)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 d’agost del 2016, a les 11:45

      August,
      Moltes gràcies per atrevir-t'hi!
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  3. Helena Bonals9 d’agost del 2016, a les 11:50

    August,
    Cap dels dos ordinadors que tinc va. Em veig obligada a fer vacances de blogs, no puc seguir-te bé.

    ResponElimina
  4. KRT9 d’agost del 2016, a les 22:48

    L’espurna esclata
    i s’esvaeix, efímera.
    El caliu queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’agost del 2016, a les 11:56

      Ramon,
      a mi només m'interessa l'espurna, la resta, prosa. Només m'interessa la flor, no el fruit, per dir-ho amb unes altres paraules.

      Elimina
  5. KEFAS10 d’agost del 2016, a les 16:16

    És el destí,
    el coet sols s’entrega
    quan espetega

    ResponElimina
  6. Helena Bonals10 d’agost del 2016, a les 19:59

    KEFAS,
    hauries de publicar-lo a "Relats en català". Com sempre, excel·lent, com la traca final dels focs artificials!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...