Cau la pluja en camps d'un verd jovenívol. De cara al cel, creix la jove tija, que sense saber-ho vol ser gran i daurada. Dansa amb la brisa d'una incipient primavera i sembla que una mà la pentina i acarona amb les altres tiges i en fa un mar onejant. El sol, esperona la tija i la pinta d'or, fins l'hora amarga de la sega, escriu amb tinta de saba, els goixos de la curta vida.
Ja ho crec, que tens molt a escriure, i bo! Quan la poesia surt del cor té una força especial, i no cal dir que és més arrauxada i càlida que quan surt directa de la ment. No afluixis, canalitza aquesta rauxa, que els teus seguidors en gaudim.
Com una promesa.
ResponEliminaSí, Xavier, "el jurament a les estrelles/ d'una nit fosca que no tornarà", que diu Margarit.
ResponEliminaCau la pluja en camps
ResponEliminad'un verd jovenívol.
De cara al cel,
creix la jove tija,
que sense saber-ho
vol ser gran i daurada.
Dansa amb la brisa
d'una incipient primavera
i sembla
que una mà la pentina
i acarona amb les altres tiges
i en fa un mar onejant.
El sol,
esperona la tija
i la pinta d'or,
fins l'hora amarga
de la sega,
escriu amb tinta de saba,
els goixos
de la curta vida.
qui sap si... m'agrada molt això de "escriu amb tinta de saba"!
EliminaCoexisteixen... El verd promesa i el groc madur...
ResponEliminaExactament, Carme! No som tan grans!
Eliminaomplir la ploma amb vena .....escriure a raig del cor
ResponEliminaAixò hauríem de fer sempre, Elfreelang.
EliminaJa ho crec, que tens molt a escriure, i bo! Quan la poesia surt del cor té una força especial, i no cal dir que és més arrauxada i càlida que quan surt directa de la ment. No afluixis, canalitza aquesta rauxa, que els teus seguidors en gaudim.
ResponEliminaRamon,
Eliminaper molt que m'ho repeteixin, mai m'ho creuré, que sóc bona. Jo vinc d'un silenci massa llarg.