En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 9 de març del 2016

La transformació

TORRES MÁRQUEZ, Antonio 
Del verde al rubio 
dins La sonrisa de Hiperión

Verd primavera
es torna ros d'estiu,
ara ets rica.
Omple la ploma amb vena,
que tens molt per escriure.

10 comentaris:

  1. Sí, Xavier, "el jurament a les estrelles/ d'una nit fosca que no tornarà", que diu Margarit.

    ResponElimina
  2. Cau la pluja en camps
    d'un verd jovenívol.
    De cara al cel,
    creix la jove tija,
    que sense saber-ho
    vol ser gran i daurada.
    Dansa amb la brisa
    d'una incipient primavera
    i sembla
    que una mà la pentina
    i acarona amb les altres tiges
    i en fa un mar onejant.
    El sol,
    esperona la tija
    i la pinta d'or,
    fins l'hora amarga
    de la sega,
    escriu amb tinta de saba,
    els goixos
    de la curta vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si... m'agrada molt això de "escriu amb tinta de saba"!

      Elimina
  3. Coexisteixen... El verd promesa i el groc madur...

    ResponElimina
  4. omplir la ploma amb vena .....escriure a raig del cor

    ResponElimina
  5. Ja ho crec, que tens molt a escriure, i bo! Quan la poesia surt del cor té una força especial, i no cal dir que és més arrauxada i càlida que quan surt directa de la ment. No afluixis, canalitza aquesta rauxa, que els teus seguidors en gaudim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      per molt que m'ho repeteixin, mai m'ho creuré, que sóc bona. Jo vinc d'un silenci massa llarg.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...