En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 1 de setembre del 2014

Precursorament


el amante precede al amor
pero inevitablemente
el amor sobrevive al amante

CORTÁZAR, Julio

Cabells de nit,
esguard de lluna nova,
llum d'edat d'or.
El passat postergat,
el present pressentit.

12 comentaris:

  1. Que ben tornada, Helena! Lluna nova i nous poemes.
    M'agrada molt el dibuix que t'ha fet la Pilarín :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      volia començar amb un altre i se m'ha colat aquest.
      En el dibuix devia tenir uns dotze anys, l'edat on tot el que ve al darrere no importa, que deia J.M. Barrie.

      Elimina
  2. Una alegria tornar-te a llegir, Helena!!!

    Que bonic és això de l'esguard de lluna nova...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      això de l'esguard de lluna nova em serveix per reïvindicar els ulls negres.
      Gràcies per rebre'm tan bé en la meva tornada!

      Elimina
  3. 'Prospectivament'
    Rínxols daurats
    la nit de lluna plena,
    tot esplendor!
    El present postergat,
    el futur pressentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, la primera persona que va dir "daurat" per "ros" era un geni! Has mostrat la cara més amable de la lluna.

      Elimina
  4. Una bona reentrée per a mi, amb aquests 5 bells versos precursors teus, i el regal de les paraules de Cortázar.
    Ben retrobada. En marxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En marxa, Eduard, tot i que no us donaré tant la tabarra!

      Elimina
  5. Un plaer tornar a llegir els teus versos. Sempre amb un punt de misteri, i molta bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier Pujol,
      m'afalagues! Per fer aquest poema hi he estat vora una hora, però amb moltes ganes.

      Elimina
  6. Veig que et reincorpores amb plena forma. I molt inspirada, com sempre.
    Un plaer retrobar-te i llegir-te!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...