En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 10 de juliol del 2014

Recital

Aquí teniu les fotos del recital, amb el problema de l'apagada jo pràcticament no hi surto. La M. Roser Algué Vendrells tampoc.


Jordi Dorca

Joan d'Irlanda

Glòria Bosch i Morera

Jordi Llavina

Montserrat Bonals

Montse Aloy- cantireta

Montse Aloy - cantireta, Glòria Bosch i Morera,
Montserrat Bonals i Helena Bonals
A veure si repetim l'any que ve! I sense tants incidents millor.

34 comentaris:

  1. Sense incidents i sense casaments... a veure si puc venir!!!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Sílvia,
      vaig recitar tan poc que no vaig donar temps de fer-me fotos, em sembla. Em feia il·lusió sobretot de veure els blocaires, i estava una mica exhausta.

      Elimina
  3. Els petits incidents també fan riure una estona, un cop passats ...hehehe com les salses a les amanides !
    M'agrada anar coneixent-vos una mica mes , a tots i totes ! Felicitats per tant bones iniciatives, Helena & Cia. !!!

    ResponElimina
  4. Una altra Bonals poeta? No ho sabia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      no, la meva germana només va recitar! I el meu nebot, una mica poeta, no va voler sortir.

      Elimina
  5. Vos ho munteu la mar de bé per allà pel nord, mira que li heu donat lloc a la poesia, jo trobe a faltar ací a València coses com aquesta, tot i que vaig anar amb un amic de RC a Godella a un dels seus recitals.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, feia gairebé un any que ho havia preparat! Podries venir la propera!

      Elimina
    2. Mira, et vaig a ser molt sincer, més del que voldria i de cara al públic, jo tinc un contracte, des de fa un any, abans era complet, de mitja jornada i el sou no arriba als 600 €, a banda tenim la meua dona, la meua consogra i jo els 675 € de la seua pensió, que se la queden els fills que no volen tenir-la i ens la donen per parts a nosaltres, hi ha una filla que es queda els 300 € que resten de la mare, i els altres posen la resta fins a 675 € entre tres germans, 125 cadascun. Ja em diràs amb aquesta cacicada i aquests diners on puc anar, si isc una mica de festa a prendre'ns un cafè o una cervesa alguna nit ja ens podem estar de grat.
      Així és, per una causa o per altra, jo que no puc deixar a ningú en el carrer i, menys de la meua família l'he agafada, tot i que és una faena, ella que està impedida i amb 94 anys, una tasca mal pagada i no reconeguda.
      Així que totes les nits sent les seues queixes i hui havia de queixar-me jo també, ja em tocava.
      Però moltes gràcies per convidar-me i ja veure'm si les coses canvien i puc fer-me un volt per allà amb la meua dona, hui hauria de pagar el viatge en cadira de rodes a la meua consogra, una bogeria només persar-lo.

      Una forta abraçada i fins demà.

      Vicent

      Elimina
  6. Respostes
    1. Jpmerch,
      era anunciat. La propera a veure si vens! El 27 de setembre la cantireta organitza la Tardoral Poètica a Verdú.

      Elimina
    2. JP, seria una de les dones més felices si et desvirtualitzessis... Escriu-me, sisplau!

      :-)***

      Elimina
  7. Poesia a les fosques.... també devia tenir el seu encant.

    ResponElimina
  8. va ser un plaer ser-hi i gaudir del recital!
    ens va il·luminar la poesia:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, i jo badava amunt? ostras...no vaig poder saludar-te, em sap greu!
      :-(

      Elimina
    2. Cantireta, segur que ens saludarem en algun altre moment!
      una abraçada,

      Elimina
  9. Va ser una vetllada magnífica, Helena, m'ho vaig passar molt bé, i penso que tots els companys també. Els petit incident de la llum serà sempre l'anècdota que comentarem quan parlem del recital del 2014, perquè n'hi haurà més, no?
    Gràcies per tot, segur que va ser una feinada organitzar la vetllada i acollir-nos amb tanta hospitalitat. Repeteixo: gràcies.
    Perdona que no hagi comentat fins ara, he tingut problemes amb l'ordinador.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat veure-us i a tu imaginar-te recitant, també, veig que va ser una gran vetllada!

    ResponElimina
  11. Gràcies a tots!
    Gran vetllada, Helena.

    ResponElimina
  12. Mmmm poesia a les fosques o sota la volta estelada del cel, no seria una mala idea per obrir més camins poètics.
    De fet em va passar una cosa semblant a Puigcerdà, sota els focos de l'escenari i la platea fosca del tot, és el primer cop que recito sense veure les persones.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...