En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 26 de setembre de 2014

Aigua i oli

Vols omplir d'onades
la teva poesia,
i de sal la teva prosa.
Fins que arribin a ser
gairebé el mateix
art i vida.

12 comentaris:

  1. La vida sense art o l'art sense vida són sempre gots mig buits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      però si em fan escollir, i a més a més em deixen, jo ja sé amb quin mig got em quedo.

      Elimina
  2. L'aigua per la set, l'oli per al pa amb tomàquet. I l'art, per la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      els blocs m'ajuden en la feina, la feina en els blocs. Però somnio una altra cosa. Encara que si ni Pessoa ni Kafka van poder renunciar a treballar, per què ho hauria de fer jo?

      Elimina
  3. Quin bon desig...
    Sí, i ni Pessoa ni Kafka, en vida, van rebre cap reconeixament. A treballar, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      no vivim de renda com Forster, i potser per això no tenim la seva crisi creativa.

      Elimina
  4. He jugat girant les paraules 'artivida' i 'vidaiart'. Totes dues resulten curioses. Vidaiart podria donar pas a 'vidalba', nom molt bonic de la flor blanca que ens posem a l'estiu com a corones de fada o de núvia. La vidalba ve de 'vitis alba'.
    Perdona aquesta distracció, però els poemes s'enramen uns amb altres, cada paraula una flor, també blanca com l'escuma i la sal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      m'agrada molt això de "blanca com l'escuma i la sal".

      Elimina
  5. Aniré al mar
    A encomanar-me d'onades
    Per l'escuma del vers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, "l'escuma del vers" em sembla molt ben trobat.

      Elimina
  6. De vegades es confonen poesia i prosa, no? (prosa poètica, poesia prosaica...), se m'acut que també podem dir vida artística i art viscut... bona vetllada!

    ResponElimina