En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 de setembre del 2014

Tan breu la vida

Plantejament,
nus, que tu desfaràs,
i desenllaç.
El sol es pon tot just
quan neix l'enlluernament.

10 comentaris:

  1. Deu ser el calfred que copsa la bellesa? O la (f)utilitat del viure?

    Bona tarda ;-)

    ResponElimina
  2. Les dues coses alhora, cantireta!
    Bona tarda.

    ResponElimina
  3. El sol també enlluernarà quan torni a néixer.

    ResponElimina
  4. Xavier,
    però el que és curiós és que enlluerni precisament a la posta!

    ResponElimina
  5. El sol enluerna a tota hora... Potent.

    Desfer nusos a cops també pot enlluernar, fins i tot abans del desenllaç.

    ResponElimina
  6. Tan breu i plena de nusos a vegades!
    Vols creure que mai hi havia pensat en que és a la posta quan la llum del sol enlluerna? Ets molt observadora.

    ResponElimina
  7. Glòria,
    el sol que es pon enlluerna per la seva bellesa, no pas per la seva força.

    ResponElimina
  8. Moment condensat de l'estructura humananment narrativa.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...